Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Montjuïc, la muntanya dels museus

  • 1 dia 
per Daniel Venteo

Montjuïc és indissociable de la pròpia existència de Barcelona. Fa més de dos mil anys, la presència d’aquest penyal al costat del litoral va convertir-lo en una fita marítima decisiva perquè els romans triessin aquest indret per instal·lar-hi la ciutat: la muntanya servia de referència als navegants i d’atalaia sobre el territori. Avui, aquell mateix turó és un mirador privilegiat sobre la Barcelona metropolitana i concentra, en un recorregut relativament breu, una densitat excepcional d’equipaments culturals nascuts en moments molt diversos però units per una mateixa voluntat: convertir Montjuïc en un gran espai públic dedicat a la cultura i la natura.

La ruta proposa recórrer el vessant que mira cap a la plaça d’Espanya i l’Eixample seguint el fil de la seva arquitectura museística. A la base, la Fàbrica Casaramona, avui CaixaForum, i el Pavelló de Mies van der Rohe enfronten dues maneres complementàries d’entendre la modernitat: l’herència industrial del maó i els volums fragmentats, i l’abstracció del pla lliure, l’aigua i els materials nobles. Més amunt, la caserna de bombers, el Palau Nacional –seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya– i l’antic Palau de les Arts Gràfiques —seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya—, recorden com els grans escenaris de l’Exposició Internacional de 1929 han estat transformats en museus permanents.

Ja durant la segona meitat del segle XX, el Museu Etnològic i de Cultures del Món, projectat des del principi com a museu adaptat al pendent i als jardins, i la Fundació Joan Miró, amb l’arquitectura de Sert integrada en el paisatge, consoliden Montjuïc com a muntanya de museus. Coincidint amb el centenari de l’Exposició de 1929, el Museu Nacional treballa en el projecte del Nou Museu Nacional, que preveu estendre el museu als pavellons del recinte firal, reforçant encara més aquesta condició de turó cultural. El resultat és un itinerari que permet llegir la història recent de Barcelona a través de com ha construït, transformat i reinventat els seus museus en aquest mateix penyal que va fer possible el naixement de la ciutat.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí