7 Apunts

  • Apunts

    Passatges: darrera la pell de la ciutat

    Jorge Carrión

    El passatge, un invent del segle XIX, segueix encisant ciutadans com a ideal d'una vida a escala humana dins l'entramat agitat de les ciutats. Aquesta selecció de passatges, més enllà de contextualitzar-los, posa la mirada en una singularitat poc freqüent: els passatges projectats, amb un autor, a diferència d'aquells fruit de la casualitat o la necessitat.
  • Apunts 6

    Road trip per l’AP-7

    Maria Aucejo Mollà

    La contemplació de l'espai ampli i buit a 120km/h té alguna cosa d'hipnòtic per l'homogeneïtat i repetició dels escassos estímuls visuals. A l'espai obert i extens, a gran escala i altes velocitats, s'eleven imponents construccions a mig camí entre infraestructura i arquitectura que ens fan alçar la mirada i, de vegades, treure el cap per la finestreta del copilot.
  • Apunts 5

    Tornar al GATCPAC, 100 anys després

    Carolina B. García-Estévez

    A finals de la present dècada es celebrarà el centenari de la formació del GATCPAC, el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània. Amb aquesta revisió dels seus projectes es volen posar en valor les seves aportacions teòriques, sobretot en el camp de l'urbanisme. Tot i que utòpiques i radicals, les propostes ja reflectien preocupacions encara vigents un segle després.
  • Apunts 4

    Torna la decoració

    Xavier Sust

    Article de Xavier Sust publicat l'any 1981 a la revista Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme núm. 148. Constata el retorn, en l'arquitectura d'avantguarda, de la decoració com a valor positiu en la concepció de les obres. Alhora, repassa testimonis passats maltractats per l'ortodoxia moderna, que els va arraconar injustament i en reivindica la seva vigència. Un debat etern que va i torna al voltant de l'arquitectura i que no abandona l'actualitat.
  • Apunts 3

    Una possible ‘Escola de Barcelona’

    Oriol Bohigas

    Aquest article d'Oriol Bohigas, publicat l'any 1968 a la revista Arquitectura núm. 118 del COAM, va voler posar de manifest l'arquitectura feta pels arquitectes catalans al voltant dels principis que ell mateix defensava, tant arquitectònics com intel·lectuals, vers aquella arquitectura produïda a d'altres parts de l'Estat. Va identificar una manera de fer que, en endavant, evolucionaria sota altres preceptes.
  • Apunts 2

    L’element vegetal

    Beatriz Borque

    El paisatgisme és una disciplina que, com a tal, és recent. La seva implantació relativa en la nostra societat, lluny de països on aquesta figura ja es troba en una maduresa envejable, com a França, Alemanya o Anglaterra, comença a prendre certa rellevància. Repassem exemples des de diferents perspectives per comprendre el pas de la jardineria al paisatgisme al llarg dels últims 150 anys.
  • Apunts 1

    L’arquitectura religiosa del primer franquisme

    Lluís Alexandre Casanovas Blanco

    Als anys quaranta i cinquanta del segle XX proliferen a tot el territori noves arquitectures religioses amb una triple finalitat: pal·liar la destrucció de temples durant la Guerra Civil; atendre a la forçada conversió massiva dels catalans en fervents catòlics practicants; i, finalment, recordar als catalans la concentració de poder de l’església dins del nou sistema polític centralitzat. Operant des de conviccions autoritàries, l’arquitectura religiosa del primer franquisme esdevindrà un espai d’experimentació tecnològica i política de les capacitats d’aquesta disciplina.