{"id":3423,"date":"2023-05-12T16:04:19","date_gmt":"2023-05-12T16:04:19","guid":{"rendered":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/"},"modified":"2026-06-11T10:04:04","modified_gmt":"2026-06-11T10:04:04","slug":"una-possible-escola-barcelona","status":"publish","type":"apunts","link":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/","title":{"rendered":"Una possible “Escola de Barcelona”"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n

L’enfocament d’aquesta intervenci\u00f3 ser\u00e0 diferent del que Fullaondo<\/a><\/strong> va adoptar. M’havia proposat, simplement, explicar-vos quina \u00e9s la situaci\u00f3 actual de l’arquitectura catalana, l’arquitectura que en aquest moment s’est\u00e0 fent, sobretot a Barcelona. Era, doncs, un prop\u00f2sit gaireb\u00e9 purament informatiu d’actualitat general. Despr\u00e9s, per\u00f2, vaig pensar que podia concretar m\u00e9s i, en comptes d’explicar globalment el conjunt variat de l’arquitectura catalana recent, limitar-me a l’obra d’un grup redu\u00eft i concret d’arquitectes de Barcelona. Es tracta d’un conjunt no escollit a l’atzar, sin\u00f3 determinat per la ra\u00f3 que s’hi troben les condicions i es produeixen les relacions necess\u00e0ries per poder dir que \u00e9s, realment, un grup coherent i gaireb\u00e9, salvant l’\u00e8mfasi excessiu de la paraula, una escola.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"
Piscina del Club Mas Pey, de Ricardo Bofill Taller de Arquitectura. (autoria desconeguda)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n\n

Ja sabem que l’arquitectura catalana es desenvolupa tamb\u00e9 per altres arquitectes que treballen en l\u00ednies aproximadament diferents de la que comentarem, per\u00f2 ens sembla que el grup a qu\u00e8 ens referirem \u00e9s el que presenta, almenys a un cert nivell num\u00e8ric, una cohesi\u00f3 m\u00e9s gran, i \u00e9s el que, d’altra banda, i parer nostre, t\u00e9 una forma d’actuar lligada a les caracter\u00edstiques que podr\u00edem considerar m\u00e9s generals en tota la cultura catalana, fins i tot la d\u2019altres \u00e0mbits no purament arquitect\u00f2nics.<\/p>\n\n\n\n

Hem dit que \u00e9s un grup for\u00e7a coherent i que fins i tot, eliminant l’excessiu \u00e8mfasi de la paraula, el podr\u00edem anomenar escola: l’Escola de Barcelona, com alg\u00fa ja l’ha anomenat. El que podem dir amb seguretat \u00e9s que es tracta d’una capelleta en els termes normals i, fins i tot, pejoratius de la paraula. Aquesta capelleta, encara que no est\u00e0 ni de bon tros formalitzada \u2014ni ho estar\u00e0 mai perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s un fet de coincid\u00e8ncies, de vegades conjunturals, que un prop\u00f2sit d’estructura\u2014 es pot considerar aglutinadora d\u2019uns quants estudis, en els quals treballen diversos arquitectes sempre en col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"\/
Can Bay\u00e9s, de Llu\u00eds Cantallops i Jaume Rodrigo. (autoria desconeguda)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Interior de la botiga Sonor, de Llu\u00eds Clotet i Oscar Tusquets, del Studio PER. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic O. Maspons \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

M’estic referint als estudis de Correa i Mil\u00e1<\/a><\/strong>; de Tusquets, Clotet, Bonet i Cirici<\/a><\/strong>; de Bofill i els seus col\u00b7laboradors<\/a><\/strong>, entre els quals hi ha el seu propi pare; de Dom\u00e8nech<\/a><\/strong>, Puig<\/a><\/strong> i Sabater<\/a><\/strong>; de Cantallops<\/a><\/strong>, que treballava amb el malaguanyat Rodrigo<\/a><\/strong>; el meu propi (Martorell, Bohigas, Mackay)<\/strong><\/a> i una s\u00e8rie d’arquitectes joves i de la generaci\u00f3 interm\u00e8dia que han treballat en diverses col\u00b7laboracions i que no enumerem perqu\u00e8 no volem, ni de bon tros, donar la impressi\u00f3 d’un quadre tancat de noms, sin\u00f3 simplement d’un conjunt d’obres, algunes de les quals es poden incloure en el grup, sense que la resta de la producci\u00f3 del seu autor es pugui considerar tan coherent.<\/p>\n\n\n\n

Una altra cosa cal advertir pr\u00e8viament. Tot i que exposar\u00e9 els meus criteris amb l’apassionament i l’aparent convicci\u00f3 que dona el fet de participar personalment d\u2019aquesta arquitectur, aix\u00f2 no vol dir en absolut que aquests judicis siguin positivament valoratius. Intentar\u00e9 descriure simplement quina \u00e9s la situaci\u00f3 d’aquest grup d’arquitectes.<\/p>\n\n\n\n

El fet que posi cert subratllat apassionat als meus judicis no vol dir que no hi hagi altres camins seguits per altres arquitectes de gran categoria que, fins i tot a mi mateix, em puguin semblar m\u00e9s v\u00e0lids o, si m\u00e9s no, tan v\u00e0lids com el que descriurem.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"\/
Casa Rumeu, de Correa Mil\u00e1 Arquitectes. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic O. Maspons \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em><\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Fa\u00e7ana dels habitatges Gama, d’MBM. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic F. Catal\u00e0-Roca \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Hi ha una primera caracter\u00edstica comuna que correspon no nom\u00e9s als arquitectes d\u2019aquesta capelleta, sin\u00f3 tamb\u00e9 gaireb\u00e9 a tots els que treballen a Catalunya. Es refereix a la naturalesa i la proced\u00e8ncia dels enc\u00e0rrecs. Com sabem, els enc\u00e0rrecs de l’arquitectura catalana procedeixen, pr\u00e0cticament tots, de la burgesia catalana, que \u00e9s un grup tamb\u00e9 molt homogeni i amb unes caracter\u00edstiques tant positives com negatives suficientment divulgades. Amb aix\u00f2, l’arquitecte catal\u00e0 est\u00e0 pr\u00e0cticament limitat, de manera que no fa gaireb\u00e9 mai una obra per a grans empreses estatals o particulars de prou envergadura ni per als grans conjunts promocionats per capitalistes m\u00e9s o menys especuladors, ni tan sols per als grans esfor\u00e7os de cooperaci\u00f3 a nivell no especulatiu. Aquestes caracter\u00edstiques \u2014que caldria desenvolupar i justificar m\u00e9s \u00e0mpliament, sens dubte\u2014 influeixen en dues coses b\u00e0siques: a les tipologies i al mateix concepte arquitect\u00f2nic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Seu de l’Editorial Destino, d’MBM. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic F. Catal\u00e0-Roca \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

El cas de les tipologies \u00e9s molt clar. Alguna vegada hem afirmat pol\u00e8micament que l’arquitecte catal\u00e0 es caracteritza per fer nom\u00e9s cases entre mitgeres, mentre que els arquitectes madrilenys es caracteritzen per fer poblats dirigits. Aix\u00f2 \u00e9s, sens dubte, molt exagerat, per\u00f2 em sembla que si calgu\u00e9s fer una hist\u00f2ria de l’arquitectura recent de Barcelona, els temes que apareixerien m\u00e9s sovint serien el de la petita casa entre mitgeres, el de la petita casa burgesa, el de la petita casa d’especulaci\u00f3 a l\u00edmit immediat, per\u00f2 molt rarament ens haur\u00edem de referir a conjunts d’una certa import\u00e0ncia i d’un cert impacte urb\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\n

“El cas de les tipologies \u00e9s molt clar. Alguna vegada hem afirmat pol\u00e8micament que l’arquitecte catal\u00e0 es caracteritza per fer nom\u00e9s cases entre mitgeres, mentre que els arquitectes madrilenys es caracteritzen per fer poblats dirigits.”<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n\n
\n
\"\"
Habitatges Comte Borrell, d’MBM. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic F. Catal\u00e0-Roca \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n

Pel que fa al concepte arquitect\u00f2nic mateix, passa que es produeix, sens dubte, una adequaci\u00f3 a les exig\u00e8ncies d’aquelles operacions de curt abast. L’arquitecte catal\u00e0 \u2014l’arquitecte barcelon\u00ed, m\u00e9s concretament, perqu\u00e8 a Barcelona \u00e9s on es produeix la major quantitat d’arquitectura significativa\u2014 est\u00e0 constantment limitat \u2014i quan dic limitat tampoc considero que aix\u00f2 sigui una situaci\u00f3 negativa\u2014 per les exig\u00e8ncies d’unes operacions de curt abast, de visions petites, de participaci\u00f3 directa del propietari mateix, d\u2019adequaci\u00f3 a tot un sistema, amb la seva tecnologia dif\u00edcilment transformable, amb una s\u00e8rie de criteris al marge que interfereixen directament el tema arquitect\u00f2nic.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 ens porta a considerar una segona caracter\u00edstica d\u2018aquest grup d\u2018arquitectes: l’adeq\u00fcaci\u00f3 volunt\u00e0ria, conscient i culta a aquestes realitats modestes. D’una banda, aix\u00f2 conforma una actitud general de tots aquests arquitectes i de l’altra assenyala un inici de m\u00e8tode de disseny. Una actitud general davant de problemes de diferent esp\u00e8cie \u00e9s molt dif\u00edcil de definir rigorosament, per\u00f2 potser \u00e9s f\u00e0cil fer-ho donant algunes visions parcials significatives, per\u00f2 no sistem\u00e0tiques. Heus aqu\u00ed aquests trets: tenir el convenciment que l\u2019arquitectura no \u00e9s una exig\u00e8ncia de creaci\u00f3 monumental, de definici\u00f3 de genialitats individuals, sin\u00f3 una simple possibilitat de servir els interessos col\u00b7lectius d\u2019una manera immediata i molt concreta; creure en el fet positiu d’aquelles mateixes limitacions i en les seves infinites possibilitats, moltes de les quals es poden fins i tot potenciar amb el coneixement i la nova utilitzaci\u00f3 dels oficis tradicionals i de les t\u00e8cniques usuals; no creure que les experi\u00e8ncies formals d’altres disciplines, com ara l’escultura, la geometria o la pintura, puguin ser v\u00e0lidament trasplantades a l’arquitectura; no confiar en experi\u00e8ncies com els concursos perqu\u00e8 l’actuaci\u00f3 no t\u00e9 cap denotaci\u00f3 real immediata ni possibilita una investigaci\u00f3 seriosa.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\n
\"\"\/
Oficina Consultora d’Instal\u00b7lacions del<\/em> COAC, de Cristian Cirici i Pep Bonet, del Studio PER. (autoria desconeguda \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Habitatges Xaudiera, d’MBM. \u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic F. Catal\u00e0-Roca \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Hem dit que juntament amb una actitud general tamb\u00e9 es dona un principi de m\u00e8tode de disseny. Aquest m\u00e8tode es podria definir dient que \u00e9s l\u2019intent de projectar sempre des dels condicionaments interns i des de les exig\u00e8ncies tecnol\u00f2giques d\u2019\u00fas de cada element. \u00c9s a dir, ser sempre l\u00f2gicament conseq\u00fcent, d’una banda, amb el programa i, de l’altra, amb la tecnologia que ens veiem obligats a fer servir. Aix\u00f2 dona peu a la tercera caracter\u00edstica que, en principi i en vista de les fotos d’algunes realitzacions catalanes, semblar\u00e0 excessivament pol\u00e8mica o fins i tot totalment equivocada, per\u00f2 que a nosaltres ens sembla fonamental. Es tracta de l’intent de seguir fermament la l\u00ednia de la tradici\u00f3 m\u00e9s exigentment racionalista.<\/p>\n\n\n\n

En contra del que se sol dir, la majoria d’exig\u00e8ncies racionalistes han estat abandonades, sobretot per aquells arquitectes que intenten mantenir amb m\u00e9s tenacitat una certa pl\u00e0stica purista, que hist\u00f2ricament va apar\u00e8ixer lligada al racionalisme. A la nostra manera de veure, l’espectacle dels que arreu del m\u00f3n s’erigeixen en defensors de la tradici\u00f3 racionalista \u00e9s en aquest moment for\u00e7a trist i desmoralitzador, perqu\u00e8 gaireb\u00e9 cap de les seves obres resisteix una an\u00e0lisi segons un m\u00e8tode racional seri\u00f3s i profund. Segurament tot aix\u00f2 es produeix perqu\u00e8 de fa temps existeix una confusi\u00f3 greu entre m\u00e8tode racional i resultat simple en les formes. Contr\u00e0riament, col\u00b7locant els problemes al pla de la l\u00f2gica, com m\u00e9s l\u00f2gic \u00e9s el proc\u00e9s de creaci\u00f3, m\u00e9s s’allunyen els resultats de l’abstracta puresa formal. En contradicci\u00f3 al que se sol mantenir en aquestes pol\u00e8miques, creiem que l’\u00fanica escola que mant\u00e9 una fe, una continu\u00eftat rigorosa en les bases del racionalisme, \u00e9s el grup d’arquitectes de Mil\u00e0 i, una mica subsidi\u00e0riament, aquesta “escola” Barcelona de la qual parlem.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"\/
Laboratoris fitoqu\u00edmics Lafi, de Ricardo Bofill Taller de Arquitectura. (\u00a9 Ricardo Bofill Taller de Arquitectura<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Cal advertir que aquesta posici\u00f3 no \u00e9s exactament una posici\u00f3 racionalista en els termes antics de la paraula \u2014en els seus termes hist\u00f2rics\u2014, sin\u00f3 que es tracta d’una actitud, podr\u00edem dir, \u00e0mpliament l\u00f2gica, en el sentit nou que pugui tenir la denominaci\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Botiga Olivetti a Badalona, de Correa Mil\u00e1 Arquitectes. (\u00a9 Deidi von Schaewen – Fons Correa Mil\u00e1 \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n\n\n

Es podria fer una an\u00e0lisi, no diguem ja de l’Escola de Mil\u00e0, perqu\u00e8 aix\u00f2 sembla obvi, sin\u00f3 fins i tot, amb la deguda difer\u00e8ncia de qualitat, de la major part d’obres d’aquest grup de Barcelona, veient com el disseny est\u00e0 o intenta estar-hi basat \u2014amb \u00e8xit o sense, aix\u00f2 ja \u00e9s un problema de qualitat\u2014 en la l\u00f2gica dels usos, en la tecnologia utilitzada i fins i tot en el proc\u00e9s l\u00f2gic que comporta la forma mateixa. Cal subratllar aqu\u00ed que, en el trasllat d’aquesta exig\u00e8ncia als resultats formals, ha tingut una influ\u00e8ncia tremenda la lli\u00e7\u00f3 de Federico Correa<\/a><\/strong>. Correa ha estat durant molt de temps professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, fins que el van expulsar definitivament fa un parell d’anys, ensenyant diverses generacions d’arquitectes a dissenyar basant-se en un proc\u00e9s l\u00f2gic. Aix\u00f2 ha influ\u00eft molts arquitectes joves que van passar per la seva aula, la coher\u00e8ncia dels quals ha representat segurament l’aglutinament te\u00f2ric d’aquesta tend\u00e8ncia.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

Insistim. Aquesta tercera caracter\u00edstica comporta tres conseq\u00fc\u00e8ncies. Primera: disseny condicionat per l\u2019\u00fas de l\u2019objecte arquitect\u00f2nic i per la tecnologia utilitzada en la seva realitzaci\u00f3, independentment de quina sigui aquesta tecnologia, independentment que sigui m\u00e9s o menys avan\u00e7ada, m\u00e9s industrial o m\u00e9s artesana. Segona: consideraci\u00f3 de les exig\u00e8ncies l\u00f2giques del llenguatge mateix, un terme que haur\u00edem de desenvolupar m\u00e9s \u00e0mpliament si dispos\u00e9ssim de m\u00e9s temps. I tercera: a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest gust per respondre honestament a la tecnologia utilitzada per donar sortida formal als problemes que planteja i, fins i tot, al proc\u00e9s mateix de creaci\u00f3 i construcci\u00f3, un cert \u00e8mfasi en l’expressi\u00f3 tecnol\u00f2gica.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"
Alberg Canyamars Xanascat, d’MBM. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic F. Catal\u00e0-Roca \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Maqueta de la Torre Atalaya, de Correa Mil\u00e1 Arquitectes. (autoria desconeguda – Fons Correa Mil\u00e1 \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC )<\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Moltes obres d’aquest grup catal\u00e0 es poden explicar mitjan\u00e7ant aquest \u00e8mfasi en l’expressi\u00f3 tecnol\u00f2gica, basada molt sovint en els mateixos accidents del proc\u00e9s constructiu i en les limitacions de les t\u00e8cniques utilitzades. Tot i aquesta actitud que podria semblar una simple resposta immediata als fets reals, acceptats com a tals sense cap cr\u00edtica, als usos i a les tecnologies conservadores, aquests arquitectes no s\u00f3n aliens a una possibilitat de recerca i, concretament, a una actitud avantguardista. Contr\u00e0riament, aquesta possibilitat \u00e9s una de les preocupacions fonamentals, i l’aportem aqu\u00ed com una nova caracter\u00edstica del grup.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

“Es tracta, simplement, de referir el problema arquitect\u00f2nic a un problema de comunicaci\u00f3. Aleshores es planteja el fet que l’arquitectura, com qualsevol activitat, \u00e9s un problema pur de comunicaci\u00f3: es parteix d’uns fets, unes circumst\u00e0ncies socials, econ\u00f2miques, sociol\u00f2giques, tecnol\u00f2giques, etc. i s’han de traduir a coses d’un altre camp que en aquest cas \u00e9s l’arquitectura.”<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Per explicar aix\u00f2, hem de fer un resum breu d’un criteri d’an\u00e0lisi del fet arquitect\u00f2nic que algunes vegades ja hem comentat. Ens referim a temes suscitats per Umberto Eco a l’Escola d’Arquitectura de Mil\u00e0 i que l’arquitecte Llu\u00eds Clotet<\/a><\/strong> va explicar i desenvolupar aplicant-los als nostres problemes en un article a Destino<\/em>. Es tracta, simplement, de referir el problema arquitect\u00f2nic a un problema de comunicaci\u00f3. Aleshores es planteja el fet que l’arquitectura, com qualsevol activitat, \u00e9s un problema pur de comunicaci\u00f3: es parteix d’uns fets, unes circumst\u00e0ncies socials, econ\u00f2miques, sociol\u00f2giques, tecnol\u00f2giques, etc., i s’han de traduir a coses d’un altre camp que en aquest cas \u00e9s l’arquitectura. Aix\u00f2 t\u00e9 el seu equivalent exacte en els problemes del llenguatge: hi ha uns continguts, una quantitat de significats que, mitjan\u00e7ant uns signes, aconsegueixen uns significants. Sabem que un signe t\u00e9 un significat determinat perqu\u00e8 tenim un codi usualment establert o especialment convingut: sabem que un llum vermell indica prohibici\u00f3 de passar perqu\u00e8 s’explica al codi de circulaci\u00f3 establert.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"\/
Casa Dahl, de Pep Bonet, del Studio PER. (autoria desconeguda – Fons <\/em>Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Habitatges per al Gremi de Vidriers, de Llu\u00eds Clotet i Oscar Tusquets, del Studio PER. (autoria desconeguda)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

Tot el llenguatge \u00e9s un trasp\u00e0s dels significats als significants mitjan\u00e7ant un codi que coneixem. Passa el mateix amb l’arquitectura si la interpretem com un fenomen de comunicaci\u00f3. Per\u00f2, si superposem aquests dos conjunts \u2014el llenguatge i l’arquitectura\u2014 que tenen una mateixa estructura, hi trobem una difer\u00e8ncia fonamental: la persona que parla o escriu t\u00e9 actuaci\u00f3 alhora sobre els significats i significants, mentre que l’arquitecte actua exclusivament sobre significants i no sobre significats, perqu\u00e8 aquests s\u00f3n lluny de la seva actitud professional i perqu\u00e8 en el moment de la creaci\u00f3 art\u00edstica, nom\u00e9s pot subratllar la seva aportaci\u00f3 optant lliurement, entre les dades \u2014entre els significats sociol\u00f2gics, econ\u00f2mics, t\u00e8cnics, etc.\u2014 elaborats per altres professionals.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
\n

Aleshores es planteja el problema de quin cam\u00ed seguir en aquesta situaci\u00f3 si volem adoptar una actitud d’avantguarda. D’una banda, hi ha un tipus d’arquitectes que es plantegen aix\u00ed el problema: hi ha uns significats, hi ha uns fets concrets en aquesta societat que acceptem tal com s\u00f3n, tenim un codi establert que permet transportar-los a formes i fem aquestes formes de manera absolutament fidel als significats i al codi en \u00fas. Aix\u00f2 \u00e9s el que anomenar\u00edem arquitectura de consum, una arquitectura d’acord amb els continguts de la societat en qu\u00e8 es viu i que, d’altra banda, accepta obertament el codi que aquesta mateixa societat t\u00e9 establert: cal fer habitatges amb terrassa, perqu\u00e8 la terrassa, segons el codi de la nostra societat burgesa, indica alt est\u00e0ndard econ\u00f2mic. Fem terrasses no perqu\u00e8 la gent visqui millor ni perqu\u00e8 respongui a un sentit positiu en l’evoluci\u00f3 social, sin\u00f3 perqu\u00e8 la gent es decideixi a comprar, sedu\u00efda per l’aparent augment d\u2019est\u00e0ndard i, sobretot, perqu\u00e8 res els inciti a posar en crisi les seves apet\u00e8ncies ni l’estructura social a la qual pertanyen. Hi ha una altra posici\u00f3 que \u00e9s la de l’arquitecte que creu que cal modificar fonamentalment els continguts de la societat on viu i que aix\u00f2 es pot fer, simplement, treballant amb els significants, fent una arquitectura d’acord amb una societat evolucionada que encara no existeix, una societat futura que estar\u00e0 estructurada d’una altra manera, que estar\u00e0 socialitzada, que estar\u00e0 industrialitzada, que funcionar\u00e0 amb un sistema econ\u00f2mic molt diferent. Aix\u00f2 \u00e9s un avantguardisme de car\u00e0cter ut\u00f2pic, un avantguardisme que est\u00e0 basat sobre una societat que no existeix i que ning\u00fa no pot predir exactament. Aquesta actitud \u00e9s fonamentalment reaccion\u00e0ria, com \u00e9s reaccionari tot utopisme plantejat com un intent de predicci\u00f3 i no d\u2019experimentaci\u00f3 investigadora, perqu\u00e8 en el fons parteix de les dades actuals sense acceptar la possibilitat d\u2019una dial\u00e8ctica hist\u00f2rica. Per\u00f2 despr\u00e9s hi ha un tercer cam\u00ed que \u00e9s, m\u00e9s o menys, el cam\u00ed intermedi: suposar que la societat evolucionar\u00e0, encara que no se sap exactament com ni se’n presumeix cap predicci\u00f3, i fer unes noves formes \u2014uns significants\u2014 que no nom\u00e9s permetin, m\u00e9s o menys, una immediata exist\u00e8ncia de la societat actual, sin\u00f3 que tinguin la suficient obertura perqu\u00e8 les possibles evolucions, previsibles o no previsibles, puguin cabre-hi. A tot aix\u00f2 se li pot afegir, a m\u00e9s, un altre esfor\u00e7 de progr\u00e9s important: l’intent de trencar fins al m\u00e0xim els codis establerts, d’allunyar-se dels convenis de l’estructura sociol\u00f2gica actual, que ens sembla injusta i inadequada. Si aconseguim traduir aquestes diverses possibilitats de contingut a uns significants amb codis nous, no conformistes, haurem introdu\u00eft un element de dissoluci\u00f3, un punt de crisi profunda, un element de progressi\u00f3 dial\u00e8ctica dins la societat. Aquest tercer cam\u00ed, que podr\u00edem anomenar avantguardisme realista, implica, per tant, per una banda, l’exig\u00e8ncia de l’obra oberta, i de l’altra, l’intent de ruptura dels codis establerts.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"\/
Habitatges P\u00e9rez Cabrero, de Ricardo Bofill Taller de Arquitectura. (\u00a9 Gregori Civera<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Restaurant Reno, de Correa Mil\u00e1 Arquitectes. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic F. Catal\u00e0-Roca \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Ens sembla evident, i d’acord amb les caracter\u00edstiques que hem analitzat abans, que \u2014amb millors o pitjors resultats\u2014 la intenci\u00f3 d’aquesta pretesa Escola de Barcelona \u00e9s treballar en aquest tercer cam\u00ed de l’avantguarda realista. Aix\u00f2 porta com a conseq\u00fc\u00e8ncia una actitud personal que podr\u00edem considerar com la cinquena caracter\u00edstica del grup: el pessimisme. Si tenim el convenciment que no es pot actuar sobre els significats (amb l’arquitectura, com deia Giancarlo de Carlo, nom\u00e9s es pot reformar l’arquitectura mateixa) els que encara creiem en la possibilitat de modificar la societat i, sobretot, en la necessitat de reformar la societat, hem d’adoptar una certa posici\u00f3 pessimista respecte a l’arquitectura o, millor, sobre la seva validesa real o import\u00e0ncia relativa. Per a gent molt profundament compromesa amb uns determinats ideals socials i \u2014per qu\u00e8 no dir-ho\u2014 pol\u00edtics, l’arquitectura cal prendre-se-la amb pessimisme o amb ironia. L’actitud, per tant, d’aquest grup, en l\u00ednies generals i a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seva actitud davant l’arquitectura, \u00e9s no fer-se massa il\u00b7lusions sobre res i no creure gaire en cap afirmaci\u00f3 concreta. Aix\u00f2 dona un cert gust per les actituds cr\u00edtiques, per les actituds ir\u00f2niques, per les actituds b\u00e0sicament insegures, ambig\u00fces i, fins i tot ens atrevir\u00edem a dir, francament c\u00edniques. Dona tamb\u00e9 una predilecci\u00f3 cap a arquitectures de poc prestigi, cap a arquitectures malaltisses, dram\u00e0tiques i de transici\u00f3. Ens atrevir\u00edem a dir que als arquitectes d’aquest grup els agraden poc les arquitectures dels moments plens o dels inicis ingenus i il\u00b7lusionats i els agraden for\u00e7a les arquitectures degenerades, malaltes, desenganyades que es troben en situaci\u00f3 convalescent. \u00c9s sorprenent com els arquitectes d’un determinat grup europeu ingenu i simplista s\u00f3n devots d’aventures com la que va representar De Stijl i, en canvi, a aquest grup catal\u00e0 li interessa m\u00e9s el moviment coetani, malalt\u00eds, decadent que va representar Wendingen, de la mateixa manera que li interessa m\u00e9s el Manierisme que el Renaixement ple, la culta sofisticaci\u00f3 d’Albini que la rotunditat prim\u00e0ria d’Archigram, l’elaboraci\u00f3 d’Aalto que la simplicitat de Mies.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"\/
Bar i sales annexes del col\u00b7legi major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat, de Llu\u00eds Clotet i Oscar Tusquets, del Studio PER. (\u00a9<\/em> Fons Fotogr\u00e0fic O. Maspons \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Can Bordoi, d’MBM. (\u00a9 Fons Fotogr\u00e0fic F. Catal\u00e0-Roca \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n

Aquestes darreres caracter\u00edstiques coincideixen amb una manera d’entendre l’activitat professional: ni abstencionistes ni conformistes; treballar en la mesura del possible, per\u00f2 intentant constantment de posar el sistema en crisi amb els pobres mitjans que tenim a m\u00e0. Aix\u00f2 es trasllada, l\u00f2gicament, no sols al m\u00f3n concret de l’arquitectura, sin\u00f3 a tota una forma de vida. Podr\u00edem dir que, m\u00e9s o menys, els arquitectes d’aquest grup es troben units, tant per les caracter\u00edstiques que hem assenyalat com per l’adopci\u00f3 d’una forma de vida semblant, forma de vida basada en aquell cert pessimisme i en el gust d’adoptar constantment actituds que, dins del mateix sistema, provoquin crisis locals o generals.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

“Els arquitectes d’aquest grup es troben units, tant per les caracter\u00edstiques que hem assenyalat com per l’adopci\u00f3 d’una forma de vida semblant, forma de vida basada en aquell cert pessimisme i en el gust d’adoptar constantment actituds que, dins del mateix sistema, provoquin crisis locals o generals.”<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n
\n
\n

Per aquest cam\u00ed ens atrevir\u00edem a fer, fins i tot, l’elogi de l’esc\u00e0ndol com a revulsiu i l’anomenada frivolitat com a actitud cr\u00edtica i pessimista i a afirmar que esc\u00e0ndol i frivolitat s\u00f3n notes positives for\u00e7a integrades a la forma de vida d’aquests arquitectes.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Espais comuns de la Casa Full\u00e0, de Llu\u00eds Clotet i Oscar Tusquets, del Studio PER. (\u00a9<\/em><\/em> Fons Fotogr\u00e0fic O. Maspons \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Finalment, totes aquestes caracter\u00edstiques de grup que hem comentat es concreten encara m\u00e9s en dos fets. Un \u00e9s el que podr\u00edem anomenar posici\u00f3 cultural coherent, i l’altre \u00e9s la unitat d\u2019estil formal.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s possible que una cosa que uneixi molt aquest grup \u00e9s una certa posici\u00f3 cultural. En dir aix\u00f2, no signifiquem que siguin arquitectes amb m\u00e9s o menys cultura, sin\u00f3 que creuen que el fet cultural \u00e9s definitori i determinant. Aix\u00f2 es comprova des de dos punts de vista. D’una banda, gaireb\u00e9 tots treballen en activitats culturals al marge de l’arquitectura: cr\u00edtics, historiadors, cineastes, editors, t\u00e8cnics en branques marginals, etc. D’altra banda, tamb\u00e9 \u00e9s evident l’inter\u00e8s per integrar-se constantment en moviments europeus i mundials d’abast cultural molt ampli.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\"\"\/
Ampliaci\u00f3 de l’Ateneu de T\u00e0rrega, de Llu\u00eds Dom\u00e8nech, Ramon M. Puig, Laure\u00e0 Sabater i Jaume Sanmart\u00ed. (\u00a9<\/em><\/em><\/em> Oriol Maspons, Julio Ubi\u00f1a – <\/em>Fons Fotogr\u00e0fic O. Maspons \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n
\"\"\/
Casa Vilarrubis, de Correa Mil\u00e1 Arquitectes. (autoria desconeguda – Fons Correa Mil\u00e1 \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em>)<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

\u00c9s un fet aquest que, com Fullaondo ha subratllat anteriorment, sol ser for\u00e7a general a tota la cultura catalana. Aix\u00ed, el Modernisme va ser un moviment molt lligat a l’Art Nouveau i a la Sezession contemporanis, de la mateixa manera que una certa plenitud del GATCPAC<\/a><\/strong> va estar lligada a la cultura europea dels anys trenta i de la mateixa manera que, en determinat moment en qu\u00e8 a Madrid s’iniciava un retorn a una arquitectura v\u00e0lida a trav\u00e9s del Manifiesto de la Alhambra<\/em>, a Barcelona es pensava a recollir la tradici\u00f3 bauhausiana<\/em>, gens castissa, per\u00f2 molt m\u00e9s culta.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Resid\u00e8ncia d’estudiants Mare G\u00fcell, de Llu\u00eds Cantallops i Jaume Rodrigo. (\u00a9<\/em> VEGAP<\/em> Fons Fotogr\u00e0fic Ll. Casals \/ Arxiu Hist\u00f2ric del COAC<\/em> )<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Com hem dit abans, un dels elements que subratlla m\u00e9s aquesta unitat de grup \u2014encara que aix\u00f2, per a certes an\u00e0lisis sociol\u00f2giques de l’art els pugui no servir\u2014 \u00e9s, concretament, la coher\u00e8ncia d’estil formal. Les obres d’aquests arquitectes no s\u00f3n evidentment iguals, ni els m\u00e8todes emprats s\u00f3n els mateixos ni en una an\u00e0lisi seriosa es poden confondre, per\u00f2 totes es troben dins una l\u00ednia formal, de manera que, vistes en conjunt i contraposades a obres mentalment i geogr\u00e0ficament distants, poden donar la visi\u00f3 d’un determinat estil. La import\u00e0ncia de l’estil formal va ser menystinguda i, fins i tot, menyspreada en el moment de l’auge pol\u00e8mic m\u00e9s gran del moviment modern, per\u00f2 estem conven\u00e7uts que la possibilitat de creaci\u00f3 d’un estil coherent, d’uns elements de llenguatge que serveixen, que unifiquen i que, en certa manera, fins i tot, programen, \u00e9s un fet fonamental per a la valoraci\u00f3 hist\u00f2rica d’una obra, i sobretot, si parlem de la possibilitat de constituir una escola. Cal advertir que aquesta unitat d’estil tant es pot haver produ\u00eft perqu\u00e8 els camins metodol\u00f2gics s\u00f3n els mateixos o semblants, o, simplement, per ra\u00f3 de relacions professionals entre els elements del grup. Cal saber que aquests arquitectes es reuneixen com a m\u00ednim dues o tres vegades cada setmana a discutir els seus projectes, a programar estudis, a assistir conjuntament a un seminari d’est\u00e8tica, a actuar en q\u00fcestions professionals. La coher\u00e8ncia, doncs, queda evidenciada tant per aquests resultats formals com pel fet que aquests arquitectes s’estan m\u00fatuament autoformant en una estreta conviv\u00e8ncia. Segurament aquestes caracter\u00edstiques s\u00f3n les que permeten parlar ja d’una possible escola, que anomenar\u00edem “de Barcelona” en atenci\u00f3 a l’enorme pes que la hist\u00f2ria i les reals exig\u00e8ncies actuals d’aquesta ciutat est\u00e0 exercint sobre la seva obra.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest article d’Oriol Bohigas, publicat l’any 1968 a la revista Arquitectura, n\u00fam. 118, del COAM, va voler posar de manifest l’arquitectura feta pels arquitectes catalans al voltant dels principis que ell mateix defensava, tant arquitect\u00f2nics com intel\u00b7lectuals, vers aquella arquitectura produ\u00efda a altres parts de l’Estat. Va identificar una manera de fer que, d’ara endavant, evolucionaria sota altres preceptes.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":768,"template":"","meta":{"_acf_changed":false},"class_list":["post-3423","apunts","type-apunts","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":{"num_ed":3,"author":513,"works_list":520,"header_background":"gallery","video":null,"gallery":[768]},"yoast_head":"\nApunts - Una possible "Escola de Barcelona"<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Apunts - Una possible "Escola de Barcelona"\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Aquest article d'Oriol Bohigas, publicat l'any 1968 a la revista Arquitectura, n\u00fam. 118, del COAM, va voler posar de manifest l'arquitectura feta pels arquitectes catalans al voltant dels principis que ell mateix defensava, tant arquitect\u00f2nics com intel\u00b7lectuals, vers aquella arquitectura produ\u00efda a altres parts de l'Estat. Va identificar una manera de fer que, d'ara endavant, evolucionaria sota altres preceptes.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Contingut editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/www.facebook.com\/COACatalunya\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-06-11T10:04:04+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1707\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"2560\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@COACatalunya\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"26 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/\",\"url\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/\",\"name\":\"Apunts - Una possible \\\"Escola de Barcelona\\\"\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg\",\"datePublished\":\"2023-05-12T16:04:19+00:00\",\"dateModified\":\"2026-06-11T10:04:04+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg\",\"width\":1707,\"height\":2560},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Apunts\",\"item\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/apunts\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Una possible \u00abEscola de Barcelona\u00bb\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#website\",\"url\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/\",\"name\":\"arquitecturacatalana.cat\",\"description\":\"Contingut editorial per a arquitecturacatalana.cat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#organization\"},\"alternateName\":\"Arquitectura Catalana\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#organization\",\"name\":\"arquitecturacatalana.cat\",\"alternateName\":\"Arquitectura Catalana\",\"url\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/ED_AQC-logo.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/ED_AQC-logo.png\",\"width\":819,\"height\":285,\"caption\":\"arquitecturacatalana.cat\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/www.facebook.com\/COACatalunya\",\"https:\/\/x.com\/COACatalunya\",\"https:\/\/www.linkedin.com\/company\/arquitectos-el-collegio-de-arquitectos-de-catalunya-coac\/\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Apunts - Una possible \"Escola de Barcelona\"","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Apunts - Una possible \"Escola de Barcelona\"","og_description":"Aquest article d'Oriol Bohigas, publicat l'any 1968 a la revista Arquitectura, n\u00fam. 118, del COAM, va voler posar de manifest l'arquitectura feta pels arquitectes catalans al voltant dels principis que ell mateix defensava, tant arquitect\u00f2nics com intel\u00b7lectuals, vers aquella arquitectura produ\u00efda a altres parts de l'Estat. Va identificar una manera de fer que, d'ara endavant, evolucionaria sota altres preceptes.","og_url":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/","og_site_name":"Contingut editorial","article_publisher":"https:\/\/www.facebook.com\/COACatalunya","article_modified_time":"2026-06-11T10:04:04+00:00","og_image":[{"width":1707,"height":2560,"url":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@COACatalunya","twitter_misc":{"Est. reading time":"26 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/","url":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/","name":"Apunts - Una possible \"Escola de Barcelona\"","isPartOf":{"@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg","datePublished":"2023-05-12T16:04:19+00:00","dateModified":"2026-06-11T10:04:04+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#primaryimage","url":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg","contentUrl":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/05\/Bach_4_Apartments_Barcelona_Spain_Ricardo_Bofill_Taller_Arquitectura_08-1-scaled.jpg","width":1707,"height":2560},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/apunts\/una-possible-escola-barcelona\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Apunts","item":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/apunts\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Una possible \u00abEscola de Barcelona\u00bb"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#website","url":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/","name":"arquitecturacatalana.cat","description":"Contingut editorial per a arquitecturacatalana.cat","publisher":{"@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#organization"},"alternateName":"Arquitectura Catalana","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#organization","name":"arquitecturacatalana.cat","alternateName":"Arquitectura Catalana","url":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/ED_AQC-logo.png","contentUrl":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/ED_AQC-logo.png","width":819,"height":285,"caption":"arquitecturacatalana.cat"},"image":{"@id":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/www.facebook.com\/COACatalunya","https:\/\/x.com\/COACatalunya","https:\/\/www.linkedin.com\/company\/arquitectos-el-collegio-de-arquitectos-de-catalunya-coac\/"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/apunts\/3423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/apunts"}],"about":[{"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/apunts"}],"acf:attachment":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/768"}],"acf:post":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/coeli-llistes\/520"},{"embeddable":true,"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/people\/513"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/editorial.arquitecturacatalana.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}