Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Aquesta ruta proposa un itinerari per algunes de les obres d’arquitectura contemporània més rellevants en el sector dels equipaments realitzades al curs baix del riu Ebre, des d’Ascó fins a Amposta, just al límit del Delta.

L’agrupació de les obres que ‘floreixen’ al llarg del riu permet traçar punts en comú entre aquestes arquitectures, com la contundent modernitat que tots proposen: línies clares, volums prismàtics i composició sòbria.

Vista en conjunt, una arquitectura d’alta racionalitat —sense renunciar a moments d’emoció— i d’una rotunditat que pot ser un refugi a la duresa del paisatge ebrenc, realitzada per arquitectes contemporanis locals com David Sebastian i Gerard Puig, Mario Corea, Emiliano López, Lluís Morán, Josep Ferrando, Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, Meritxell Inaraja o Josep Camps i Olga Felip (Arquitecturia).

Malgrat la relació històrica de les nostres ciutats amb els banys públics es remunta centenars d’anys abans de la civilització romana —el primer dipòsit d’aigua pública conegut va ser construït a l’Edat de Bronze i és conegut com els Grans Banys de Mohenjo-Daro a l’actual Pakistan—, no és fins a finals de s. XIX i principis del XX en què l’accés universal al lleure i l’interès per la natació com a pràctica esportiva comença a omplir els nostres litorals amb clubs de natació i piscines municipals.

Aquesta ruta permet veure l’evolució de la tipologia des dels anys 60’s, passant per l’etapa olímpica, fins a l’actualitat, amb una selecció de piscines i equipaments esportius dedicats a l’aigua arreu de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Itinerari urbà per les arquitectures que s’arrengleren a ambdues vores del riu Ebre, al seu pas per Tortosa.

Evocant el temps en què aquesta fèrtil via de comunicació, abocada de comerç i de vida, esdevenia el principal carrer de la ciutat, ens deixem acompanyar per les façanes del Passeig de l’Ebre i, particularment, de la Rambla Felip Pedrell, on treuen el cap edificacions que han pugnat per trobar-hi plaça i significar-se a primera línia de riu.

Des del mateix parc municipal que expulsà les històriques drassanes cap a la vora de Ferreries, fins a l’antic escorxador modernista -obrat guanyant terreny al riu- i passant pels controvertits mercats municipals totes elles han cercat el privilegi, panoràmic i narcisista, d’emmirallar-se a l’Ebre. Carrers enlairats que connecten les dues ribes, el pont del ferrocarril i el de l’Estat acoten aquest aparador arquitectònic, salpebrat d’intervencions de diverses tendències i pretensions, que permet llegir i entendre l’evolució urbanística d’aquesta ciutat que naix i creix al llarg del riu.

Les colònies són conjunts arquitectònics fabrils, on s’utilitza l’energia hidràulica per desenvolupar l’activitat industrial.  Les colònies més  conegudes son les industrials tèxtils però també hi han colònies  agrícoles, químiques , cimenteres  i mineres.  El conjunt consta d’edificacions destinades a l’activitat industrial,  habitatges (propietaris, tècnics i treballadors) i també edificis destinats a serveis (escoles, guarderies, esglésies). 

La ruta proposada comprèn colònies industrials situades en el tram de riu entre Monistrol de Montserrat i Berga. En la visita a una colònia cal observar el conjunt arquitectònic en la seva globalitat i en la particularitat de cadascuna de les seves edificacions.

La presa del riu, el canal d’abastiment d’aigua,  les turbines que mouen la fàbrica són els elements imprescindibles que sovint es construïen abans que la fàbrica. Les naus industrials són la raó de ser de la colònia, grans espais coberts per encavallades que han donat activitat econòmica a la zona durant molt de temps. Destaquen també els habitatges dels treballadors, que en el seu temps varen superar els models higiènics i funcionals de l’època.  Alhora, els habitatges dels propietaris o tècnics expressen volgudament la singularitat de l’edificació amb la qualitat dels seus acabats i la sumptuositat del disseny.  

La majoria de les colònies  són d’autoria desconeguda, però alguns edificis estan realitzats per reconeguts arquitectes de l’època, com Alexandre Soler i MarchJosep Torres Argullol.

Situat a l’extrem nord-est de Catalunya, el riu Ter inicia el seu curs als Pirineus i desemboca a la mar Mediterrània, tot travessant cinc comarques de Catalunya: Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà. Té una longitud de 208 km i una superfície de conca de 3.010 km 2 , sent un dels rius de més recorregut de la xarxa hidrogeogràfica Pirineus-Mediterrània.


Per les seves característiques, és un riu amb una àmplia varietat paisatgística que ha esdevingut una important infraestructura pel desenvolupament industrial català. Un tret distintiu de la indústria catalana són els vestigis d’antigues colònies industrials al llarg dels rius que travessen el territori. Tot i estar majoritàriament en desús, aquests petits nuclis formats al voltant d’una empresa per proporcionar mà d’obra a l’activitat industrial han deixat una important empremta en la imatge del territori, així com en la memòria col·lectiva dels seus habitants.


És a partir d’aquestes restes d’important interès arquitectònic i etnològic que es proposa la següent ruta, centrada en el riu Ter al seu pas per la comarca d’Osona. La ruta es planteja amb cotxe, amb una durada aproximada d’una hora donada la distància entre els diferents punts a visitar proposats. Amb la ruta es busca descobrir com ha evolucionat l’ús de la xarxa fluvial al llarg dels anys, començant per les antigues colònies industrials fins arribar a la Presa del Pantà de Sau, important infraestructura de primer nivell a dia d’avui.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent vitae dui vitae leo pharetra finibus tempor vitae arcu. In et quam porttitor, fringilla mi at, eleifend ligula. Nam feugiat efficitur erat quis maximus. Donec ac faucibus ante. Vivamus at massa at nulla rutrum consectetur. Aliquam auctor erat dolor, aliquet dapibus erat viverra sed. Praesent ultricies vehicula aliquet. Ut volutpat tellus eget venenatis sodales. In rutrum turpis vitae erat lacinia, et euismod libero tincidunt. Aenean consectetur sed tellus et tincidunt. Suspendisse elementum est orci, in fermentum orci varius at. Phasellus gravida blandit dolor consequat rutrum. Etiam pharetra orci nec nulla rhoncus, sit amet semper mi consectetur.

Etiam sit amet condimentum quam, at vulputate velit. Morbi ultrices ligula diam, et mattis justo venenatis et. Proin malesuada nunc eu mauris semper, at luctus neque porttitor. Donec porta metus tellus, at mattis massa vestibulum sed. Pellentesque ultrices felis ut ipsum pulvinar tincidunt. Nulla imperdiet magna rhoncus sem ultricies, eget accumsan sem consequat. Ut facilisis nulla a elit interdum, eget viverra libero euismod.

Phasellus ut mi varius, sagittis ante sed, elementum ipsum. Aenean purus mi, eleifend eu dapibus vel, rhoncus in eros. Donec iaculis, mauris nec tincidunt fermentum, purus metus volutpat quam, non porttitor mauris neque quis dui. Cras sodales libero neque. Vivamus pellentesque urna quis interdum laoreet. Praesent ac augue ac tortor sodales vestibulum a vitae erat. Donec vestibulum lorem sapien, sit amet tempus purus blandit at. Nullam interdum tempus nibh non semper. Proin ante felis, gravida id velit ac, facilisis rhoncus justo. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Duis a sollicitudin nulla. Cras eu sapien ac justo lobortis interdum. Cras dolor mauris, mattis sed laoreet eget, dignissim a diam. Nunc et odio ac lacus consequat hendrerit sed a nisl. Aenean sapien lectus, porta at nulla quis, dignissim lobortis augue.