Aquest itinerari enllaça un conjunt d’edificis singulars de Barcelona construïts en la segona mitat del segle XX, característics d’aquella arquitectura que s’emmarcava en el Moviment Modern internacional però que tractava d’adaptar-lo al context econòmic i material de la ciutat. Molts d’ells d’arquitectes del Grup R, un moviment arquitectònic de clara vocació racionalista sorgit a Cataluña als anys 50, molt influenciat per l’arquitectura italiana i nòrdica, que tractava de matisar la duresa de l’arquitectura moderna, contextualitzant-la al seu entorn a partir de l’ús de materials tradicionals. Són arquitectures que es caracteritzen per una certa radicalitat volumètrica i una gran austeritat material, especialment presents en la contundència de les seves façanes.
Tots aquests edificis, vistos en conjunt, mostren un moment molt precís de Barcelona, el de la postguerra i el desarrollismo dels anys 50, que configuraren el paisatge urbà i sentimental d’aquell període, en què la ciutat delia per ser moderna. Un paisatge brutalista i tardo-modern, construït a partir de grans edificis d’habitatges de formigó i totxo, reflexes d’un moment polític i econòmic molt particular de la ciutat i que han inspirat les meves sèries de pintures.
Cadascun d’aquests edificis és dibuixat de forma precisa a la mateixa escala (1/25) reduït a la seva expressió més abstracta, en la què el referent arquitectònic gairebé desapareix per convertir-se en una trama geomètrica essencial i infinita, sense base ni remat, a la recerca del seu propi patró. Un teixit definit per una malla geomètrica que es configura amb la impressió successiva de trames.
Són arquitectures en les què el gruix de la façana és important i que genera ombres, textures i colors en els què la relació entre l’interior domèstic i l’exterior urbà es produeix en diferents capes, formades per murs, finestres, balcons, gelosies, tendals, ombres, baranes… Les pintures exploren el potencial plàstic que contenen per convertir-se en una retícula abstracta independent del seu model.
