La ruta reuneix tres jardins històrics i una urbanització establerts a la Costa Brava durant les primeres dècades del segle XX, i una sèrie de trams significatius del Camí de Ronda de la Costa Brava que ressegueix l’abrupte litoral entre Blanes i Llafranc. Com a complement a aquests llocs, s’incorporen la nova Marina de Palamós –una actuació recent de l’Estudi Martí Franch, que es troba a les faldilles d’un tram del camí– i –dels mateixos autors– la Restauració Paisatgística del Camí de Ronda de Palamós.
Començant a la Platja del Port Bo de Calella de Palafrugell, coneguda per les seves voltes, ens dirigim cap al port de la Malaespina. Després de creuar la platja del Canadell continuem pel Camí de Ronda de Calella a Llafranc, passant pels Tres Pins i la torre de guaita del 1597, abans d’arribar a Llafranc.
Al sud de Calella ens trobem el Jardí Botànic de Cap Roig, realitzat pel tsarista exiliat Nicolai Woevodski i la seva dona Dorothy Webster entre el 1931 i el 1975. Dorothy i un equip de jardiners locals es van encarregar de condicionar les 7 hectàrees situades en un penya-segat, i rodejades de pins pinyers, per plantar-hi centenars d’espècies de flora mediterrània, tropical i subtropical.
Segons una memòria del projecte de la Restauració Paisatgística del Camí de Ronda de Palamós “l’objectiu del projecte és connectar els trams existents en un sol camí continu que uneixi la ciutat, les seves platges pròximes i el Parc Natural, i que preservi i millori el paisatge costaner durant les pròximes dècades.” El Port Esportiu Marina de Palamós enriqueix el patrimoni litoral mitjançant un encertat ús de pèrgoles, camins i parterres amb plantes adaptades al medi marí. Aquest lloc confortable i pràctic limita al nord amb cales servides pel Camí de Ronda.
En la Urbanització de S’Agaró, projectada per Rafael Masó per a l’industrial Josep Ensesa l’any 1917, l’arquitecte ordena el terreny amb espais públics –places, escales, equipaments, etc.– integrats amb parcel·les destinades a xalets com la Senya Blanca, pel Senyor Ensesa, i un altre per a ell mateix, a més de l’Hostal de la Gavina. A partir de la mort de Masó l’arquitecte Francesc Folguera es fa càrrec d’intervencions com la de l’església o el Camí de Ronda, on juguen papers importants tant el travertí com els pins deformats pel vent, i des d’on es pot apreciar una loggia de set arcades inicialment projectada per Masó pel jardí de la Senya Blanca.
Els Jardins de Santa Clotilde, a Lloret de Mar, iniciats el 1919 i un clar exemple de jardí noucentista, van ser realitzats per l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí, gran seguidor de Jean-Claude Nicolas Forestier, en col·laboració amb el propietari, el doctor Raül Roviralta, coneixedor del món botànic. En paraules de Josep Pla: “la gran escalinata, flanquejada d’alterosos xiprers, encarada sobre la punta de Santa Cristina, produeix una impressió inesborrable”.
Creat el 1921 per l’industrial i naturalista Carles Faust i Schmidt a l’extrem nord de Blanes, el Jardí Botànic Mar i Murtra va ser admirat per Pla, qui li dedica unes paraules d’admiració al seu llibre “La Costa Brava” de l’any 1941. Comparteix amb els altres jardins de la ruta un emplaçament de terrenys irregulars. Pel vessant de la muntanya de Sant Francesc i fins als penya-segats es troben plantes de diverses procedències seguint el propòsit d’aclimatar plantes –sobretot tropicals i temperades– a la costa de Blanes. Aquesta implantació vegetal suggeridora va acompanyada del projecte arquitectònic de Josep Goday i Casals.
3
