L’itinerari proposa el reconeixement de les obres de Josep Maria Pericas i Morros, construïdes entre 1906 i 1933 a la ciutat de Vic, en la seva triple condició d’arquitecte municipal, arquitecte diocesà de Vic i arquitecte liberal.
De la seva primera etapa d’arquitecte municipal (1916-1923) s’ha inclòs el tancament de la Llotja del Blat (1922) de l’Ajuntament i la nova Farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu. De la segona etapa municipal, en el període republicà, els grups escolars de Sant Miquel dels Sants (1932) i Jaume Balmes (1933), són les obres més representatives en les que Josep M. Pericas segueix els corrents europeus fixats per l’escola de Dessau, mostrant una evolució cap a la simplificació dels volums i dels elements decoratius.
Com a arquitecte diocesà va realitzar obres com la Tribuna del Palau Episcopal (1915) i el Convent de les Germanes Josefines (1928). D’aquesta segona obra, els elements més significatius són el claustre, el refectori i la capella de la primera planta; l’església està oberta a la ciutat, amb accés independent des del carrer.
En l’ampliació del Convent de la Mercè (1929) destaca la torre-campanar de pedra, amb una coberta a dues vessants, formalisme molt propi de l’arquitecte. Finalment una petita joia, la Capella de la Verge del Carme de la Torre d’en Franch (1926), estructura d’una sola nau, amb coberta cònica i torre-campanar cilíndrica.
De les obres d’arquitecte liberal hem seleccionat l’antiga Central Tèrmica (1911) per a la generació d’electricitat, exemple molt proper a les primeres experiències de l’arquitectura industrial alemanya i que l’arquitecte coneixia dels seus viatges a Darmstad, Hamburg i Viena, i també les seves primeres obres per a clients privats: la Casa d’Anita Colomer (1906), la reforma de la Casa Bayés (1907), i la Casa Puig (1917). En les dues primeres cases és palesa la recerca d’un estil propi amb influències dels corrents europeus del moment: Voysey i Mackinstosh a Escòcia, o els austríacs de la Sezession vienesa representada per Wagner, Olbrich i, posteriorment, Loos. Façanes planes, geometrització, ordre i utilització de la ceràmica vidriada combinada amb estuc.
La Casa d’Annita Colomer és el resultat de la reforma de dues cases existents mitjançant la unificació de les façanes a partir d’una torre que sobresurt de la resta de la construcció, recurs que denota l’interès per les construccions medievals, i que l’arquitecte utilitza sistemàticament en moltes de les seves obres.
La reforma de la Casa del Dr. Candi Bayés es limita al consultori de la planta baixa i parcialment a l’habitatge situat en planta primera. És interessant l’obertura de tres finestres geminades protegides amb reixes de forja, de motius florals i naturalistes, que s’emmirallen en els vitralls interiors.
La Casa Puig, edifici d’habitatges al carrer Verdaguer, és una obra de simetria contundent i composició clàssica. Un sòcol de pedra amb porta d’entrada d’influència romànica i un coronament sobresortint del pla de la coberta a tall de frontó sobre l’eix de simetria central. Les tribunes treballades segons tres plans denoten una clara referència germànica. La façana revestida d’estuc color ocre s’adequa a la proporció decreixent de les obertures encerclades per motius esgrafiats, recurs propi de l’arquitectura barroca tradicional.
