La petja a Barcelona de l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner és significativa, i no tant per la quantitat com per la qualitat d’alguns edificis com l’editorial Montaner i Simón, actual Fundació Tapies, el Cafè-Restaurant de l’Exposició Universal de 1888, el Palau de la Música Catalana, la casa Lleó Morera i la casa Fuster i l’Hospital de Sant Pau. Però, més enllà d’aquestes obres Domènech dissenyà alguns edificis i projectes urbanístics que bé no es construïren o bé desaparegueren. Aquesta ruta recorrerà algunes obres de Lluís Domènech i les posarà en relació amb alguna obra desapareguda i amb els projectes que l’arquitecte somià per Barcelona.
En el marc de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, Lluís Domènech construí el Cafè-Restaurant, que una vegada acabada l’exposició, però a banda d’aquesta obra, Domènech construí l’efímer Gran Hotel Internacional. Després d’aquell esdeveniment, Domènech treballa en les propostes per a l’Exposició Internacional d’Indústries Elèctriques de 1915 i 1917. El 1915 amb una composició que, aprofitant part del recinte de 1888, s’amplia vers el Besós I fracassada aquesta, en un nou emplaçament pel certamen, a celebrar l’any 1917, a la muntanya de Montjuïc. Però altra vegada el dibuix de Lluís Domènech, aquesta vegada amb Manuel Vega i March, tampoc es realitzà.
De camí a la ciutat antiga, tot passant per l’arc del triomf, obra de Josep Vilaseca, soci de Domènech en aquells anys, també projectada en el marc de l’Exposició Universal, a l’alçada del carrer d’Ausiàs Marc amb el carrer Bruc s’hi havia de construir el complex de les Institucions Provincials, que havia d’allotjar un conjunt d’institucions d’ensenyament mitjà i superior. Lluís Domènech i Josep Vilaseca, aleshores joves arquitectes guanyaren el concurs que l’any 1877 convocà la Diputació de Barcelona en el que aleshores era un gran solar a la frontera entre l’eixample i la ciutat històrica.
D’ací podríem passar pel Palau de la Música Catalana, un edifici que més enllà de la qualitat de la seva arquitectura es posa en relació amb els treballs d’articulació de Lluís Domènech per a la part baixa de la Gran Via Laietana amb els carrers antics, de 1914.
Arribant al carrer Paradís, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, veurem la intervenció de Domènech, entre 1903 i 1905, per deixar a la vista les restes del temple romà d’August. En aquell entorn Domènech somià una Àgora que descriu en el text “Reforma de Barcelona” de l’any 1879, una plaça monumental on s’exhibirien el Palau de la Generalitat, la Catedral, el Palau Reial Major i les columnes del Temple romà. I continuaríem amb el projecte de 1905, de la Gran Via de Pedro el Grande, de la que l’actual avinguda de la Catedral seria una part.
Aquest recorregut podria acabar a la casa Fuster, contemplant una imatge de l’esvelta torre de cantonada que mai es construí.
