Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

La Mancomunitat, ensenyament i estratègia en xarxa

  • Cap de setmana 

L’ensenyament i la difusió del coneixement van ser pilars fonamentals del pla d’acció establert per la recentment establerta Mancomunitat de Catalunya. L’any 1914 els índex d’alfabetització a Espanya eren molt baixos en comparació als de la resta d’Europa; la metodologia d’ensenyament era encorsetada i basada només en classes magistrals i exercicis de memòria; la llengua vehicular, el castellà. Tot això xocava frontalment amb les aspiracions d’una institució que, si bé tenia un poder executiu més aviat simbòlic, aspirava a uns ideals més optimistes, europeistes i oberts, amb figures darrere com Enric Prat de la Riba i Eugeni d’Ors. La Mancomunitat volia aprofitar tot el catalanisme polític i cultural llaurat des de la segona meitat del segle XIX i inicis del XX, empentada per una generació d’intel·lectuals i burgesia local implicats en un projecte de recuperació de país.

La institució neixia amb la voluntat de desdibuixar a Catalunya el mapa provincial espanyol (1833) imposat a tot l’Estat, on cada província responia directament al govern central a través de les diputacions provincials. Aconseguir mancomunar les quatre diputacions catalanes sota un mateix òrgan era un pas endavant que representava la unió administrativa però també cultural; aplicar-la sobre el terreny, un repte majúscul. En el pla educatiu, i amb voluntat de teixir el territori, s’inauguren quatre escoles en zones rurals, una per província i amb el català com a llengua d’ensenyament: Sant Llorenç Savall (Barcelona), Palau-saverdera (Girona), La Masó (Tarragona) i Els Torms (Lleida) seran les escollides per a aquesta prova pilot. Tot i que encara anecdòtics, aquests tímids fonaments seran la llavor de la futura escola catalana.

En paral·lel, i al servei de tota la societat, es crea una xarxa de biblioteques populars amb títols escollits per la Mancomunitat mateixa, en edificis de nova construcció que havien de complir, com les escoles, amb els ideals noucentistes. Això quedarà reclectit en la seva arquitectura, d’inspiració renaixentista, amb línies clares, ornament contingut i ordres clàssics. Els ideals, doncs, es transmetien també amb els edificis que els havien de representar.

Amb la dictadura de Primo de Rivera, la Mancomunitat es disoldria l’any 1923-1924, però el seu esperit no despareix; amb l’adveniment de la Segona República Espanyola, aquestes primeres passes es multipliquen exponencialment i la proliferació de centres és notori i rellevant. Però són aquestes primeres temptatives i la seva arquitectura de gra petit les que vol posar de manifest aquesta ruta. Un patrimoni fràgil que val la pena reivindicar.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (6)