Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

L’edifici Fabril a la Vila de Gràcia al s.XIX

  • 1-2 Hores 
per Jordi Peraferrer i Puigpelat

Actualment, Gràcia és un dels districtes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona.

És reconegut el carisma de les seves places i carrers estrets, l’encís dels edificis que van esquivar el desgavellament edificador dels anys seixanta i setanta del s. XX i la idiosincràsia particular dels graciencs i les gracienques.

És menys conegut el remarcable passat industrial de la Vila que durant la segona meitat del segle XIX comptava amb centenars de fàbriques que reblien l’aleshores important municipi independent, amb la tercera població de Catalunya, que va influenciar de manera determinant a l’afaiçonament i conformació de la Vila, tant pel que fa a teixit urbà com a forjar el caràcter revolucionari i associatiu dels seus habitants, que sovint tenen avantpassats que van treballar en elles.

Aquest recorregut vol recuperar la memòria d’aquests edificis que van ser construïts en el moment que tot just s’estava conformant el nou teixit gracienc, coincidint amb l’execució de la urbanització i edificació de l’Eixample del pla Cerdà i les ordenacions dels terrenys que ocupaven les antigues masies.

Aquestes són algunes de les construccions que resten en peu i que s’han pogut referenciar documentalment. La gran majoria pertanyen al tipus edificatori de fàbrica de pisos i estan situades amb la façana més gran paral·lela al vial principal, tant a la cantonada com a la meitat de l’illa. Edifici de més d’una planta rectangular o trapezoidal, il·luminació lateral a través de finestres en expandit obertes en murs de façanes i amb una o més rengleres de pilars interiors, originalment de fusta o maó i posteriorment de ferro colat en la sala principal de màquines, mentre que la resta de dependències auxiliars, eren espais suportats amb murs de càrrega.

Les esmentades característiques han facilitat poder adoptar un nou ús amb el pas del temps.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (0)