Actualment, Gràcia és un dels districtes més emblemàtics de la ciutat de Barcelona.
És reconegut el carisma de les seves places i carrers estrets, l’encís dels edificis que van esquivar el desgavellament edificador dels anys seixanta i setanta del s. XX i la idiosincràsia particular dels graciencs i les gracienques.
És menys conegut el remarcable passat industrial de la Vila que durant la segona meitat del segle XIX comptava amb centenars de fàbriques que reblien l’aleshores important municipi independent, amb la tercera població de Catalunya, que va influenciar de manera determinant a l’afaiçonament i conformació de la Vila, tant pel que fa a teixit urbà com a forjar el caràcter revolucionari i associatiu dels seus habitants, que sovint tenen avantpassats que van treballar en elles.
Aquest recorregut vol recuperar la memòria d’aquests edificis que van ser construïts en el moment que tot just s’estava conformant el nou teixit gracienc, coincidint amb l’execució de la urbanització i edificació de l’Eixample del pla Cerdà i les ordenacions dels terrenys que ocupaven les antigues masies.
Aquestes són algunes de les construccions que resten en peu i que s’han pogut referenciar documentalment. La gran majoria pertanyen al tipus edificatori de fàbrica de pisos i estan situades amb la façana més gran paral·lela al vial principal, tant a la cantonada com a la meitat de l’illa. Edifici de més d’una planta rectangular o trapezoidal, il·luminació lateral a través de finestres en expandit obertes en murs de façanes i amb una o més rengleres de pilars interiors, originalment de fusta o maó i posteriorment de ferro colat en la sala principal de màquines, mentre que la resta de dependències auxiliars, eren espais suportats amb murs de càrrega.
Les esmentades característiques han facilitat poder adoptar un nou ús amb el pas del temps.
