Abans de la invenció del balneari i de la platja –abans del naixement de la filosofia de la higiene, de l’aire lliure, de la importància del sol–, les ciutats van ser durant segles espais entre muralles, amb jardins, però sobretot amb ombra. Els passatges són invents del segle XIX d’aquesta forma d’entendre la vida urbana. Formes arquitectòniques que miren cap a l’interior, segures, amb control d’entrada i de sortida. Creacions de la burgesia amb aspiracions parisenques.
El passage va arribar a la Ciutat Comtal com una intervenció que permetia viure prop del Liceu i de la Catedral dins d’una bombolla exclusiva. Els noms no enganyen. El passatge del Crèdit, el del Rellotge o el de la Banca remeten directament al món de les finances, dels horaris de la borsa i del capital. El del Rellotge va ser edificat pels banquers Arnús i Codina: a finals del segle XIX, cada tarda, a les tres en punt es fixava en un taulell la cotització de la borsa. En el de la Banca es troba el Museu de Cera. I una placa indica, al número 4 del passatge del Crèdit, el més viu dels tres, projectat per l’arquitecte Magí Rius i Mulet el 1879 per encàrrec de la Societat Catalana General de Crèdit, que allà hi va néixer el pintor Joan Miró.
La Rambla connecta amb la plaça Reial a través del passatge Bacardí, on es troba l’Hotel de les Quatre Nacions, obra de Francesc Daniel Molina i Casamajor, un dels més importants de la història de la Ciutat Comtal, segons la nòmina d’hostes il·lustres (Stendhal, Buffalo Bill, Albert Einstein). A l’altra banda, trobem al passatge de la Pau. Tots cinc passatges dibuixen el cor secret de la Barcelona burgesa, envoltada de neogòtic. En el canvi del segle XIX al XX va esclatar el modernisme, que mira cap a la muntanya: el Passeig de Gràcia, el Park Güell, Sarrià, Sant Gervasi, Pedralbes. Cap allà es mouria ben aviat, quan la llum i no pas l’ombra fossin l’aspiració i la moda, tota la burgesia.
4
