13 Rutes
Rutes 102Durada: Cap de setmana
Aquesta ruta proposa visitar/revisitar alguns exemples de l’arquitectura religiosa moderna de la segona meitat del segle XX, especialment arran del Concili Vaticà II. Edificis sagrats que poden semblar naus extraterrestres i que es construïen amb materials com el formigó, més propi d’espais industrials que dels dedicats al culte religiós.3
Rutes 84L’arquitectura als marges de Barcelona de Bonet Castellana
Durada: 1 dia
Es possible traçar, a partir d'obres singulars de Bonet Castellana, un trajecte que transcorri pels marges de Barcelona. Els marges no entesos com a espais als que la ciutat dòna l'esquena: en general parlem de zones privilegiades que, a inicis dels 60, tot just començaven a urbanitzar-se per a uns nous estàndards de vida demandats per les classes benestants.
Rutes 79Seguint l’empremta del Grup R a Barcelona
Durada: 1 dia
Parlar del Grup R resulta sempre lliscadís per la seva inconsistència com a tal: fundat el 1951 i disolt pels seus membres una dècada després, la seva producció va ser més aviat eclèctica, on els interessos de cada membre de l'associació prevalien per sobre de qualsevol unitat d'estil o decàleg d'actuació.1
Rutes 58Patrimoni recuperat al Baix Llobregat
Durada: 1 dia
En afegit a la recuperació del patrimoni construït, l'itinerari posa èmfasi en que el desenvolupament intensíssim de la ciutat de Barcelona en els darrers 250 anys com a gran capital del Mediterrani està estretament lligat a aquesta “rereguarda” natural i obrera vinculada al curs del riu Llobregat.
Rutes 47Arquitectures per l’educació a la Barcelona metropolitana
Durada: Cap de setmana
L'arquitectura dedicada als diferents àmbits de l'educació va ser un camp interessant d'experimentació per a alguns arquitectes des de finals de la dècada de 1950. Diferents raons justifiquen aquest focus d'atenció. El creixement de la població immigrant, especialment a les zones de nova expansió als marges de Barcelona i altres ciutats de l'àrea metropolitana, va generar una demanda que calia ser atesa urgentment.7 | 1 
Rutes 35Formes de transformació a Osona
Durada: Mig dia
La ruta arquitectònica aquí plantejada vol seguir un fil argumental comú: la transformació. La transformació entesa com a fenomen d’apropiació de realitats trobades; de canvi d’estructures físiques i culturals al llarg del temps. Tot voltant la comarca d'Osona, aquestes transformacions apareixeran en arquitectures de diferents naturaleses: de ponts a antigues adoberies, passant per seus de jutjats o fàbriques de pinso.8
Rutes 32Equipaments contemporanis al curs baix del riu Ebre
Durada: 1 dia
L’agrupació de les obres que ‘floreixen’ al llarg del riu permet traçar punts en comú entre aquestes arquitectures, com la contundent modernitat que tots proposen: línies clares, volums prismàtics i composició sòbria.2
Rutes 30Piscines de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Durada: 1 dia
Malgrat la relació històrica de les nostres ciutats amb els banys públics es remunta centenars d’anys abans de la civilització romana, no és fins a finals de s. XIX i principis del XX en què l’accés al lleure i l’interès per la natació comença a omplir els nostres litorals amb clubs de natació i piscines municipals. A Barcelona en tenim uns quants.
Rutes 23J.J.O.O. BCN ’92: Vila Olímpica de Banyoles
Durada: 1-2 Hores
L’any 1986 es nominava la ciutat de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del ’92, i Banyoles, amb el seu estany, seria designada subseu per a les proves de rem i piragüisme. En afegit a les instal·lacions esportives, es va construir una petita Vila Olímpica que podeu valorar avui, amb la distància del temps.2
Rutes 22J.J.O.O. BCN ’92: Els Jocs, més enllà de Barcelona
Durada: 1 dia
L'elecció de les subseus dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 tenia una relació directa amb l'arrelament dels esports amb les ciutats d'acollida: Terrassa amb l'hoquei o Badalona amb l'hoquei, per exemple, en són els casos més evidents, als que acompanyen Mollet del Vallès i L'Hospitalet de Llobregat.
Rutes 21J.J.O.O. BCN ’92: Edificis singulars a la Vila Olímpica
Durada: 1-2 Hores
A la trama de la Vila Olímpica, hereva de l'Eixample Cerdà, apareixen puntualment edificis que allotjaran equipaments i oficines. La seva formalització singular els destaca d'entre els habitatges i reclama l'atenció del vianant com a fites visuals.2
Rutes 18J.J.O.O. BCN ’92: Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron
Durada: 1-2 Hores
La voluntat de connectar la Vall d’Hebron amb la resta de la ciutat ja s’havia iniciat uns anys abans dels Jocs Olímpics, però serà amb la construcció de les diverses instal·lacions olímpiques i d'altres infraestructures que aquesta aposta es consolidarà, deixant un seguit de fites i símbols a la ciutat.2
