13 Rutes
Rutes 102Durada: Cap de setmana
Aquesta ruta proposa visitar/revisitar alguns exemples de l’arquitectura religiosa moderna de la segona meitat del segle XX, especialment arran del Concili Vaticà II. Edificis sagrats que poden semblar naus extraterrestres i que es construïen amb materials com el formigó, més propi d’espais industrials que dels dedicats al culte religiós.4
Rutes 84L’arquitectura als marges de Barcelona de Bonet Castellana
Durada: 1 dia
Es possible traçar, a partir d'obres singulars de Bonet Castellana, un trajecte que transcorri pels marges de Barcelona. Els marges no entesos com a espais als que la ciutat dòna l'esquena: en general parlem de zones privilegiades que, a inicis dels 60, tot just començaven a urbanitzar-se per a uns nous estàndards de vida demandats per les classes benestants.
Rutes 79Seguint l’empremta del Grup R a Barcelona
Durada: 1 dia
Parlar del Grup R resulta sempre lliscadís per la seva inconsistència com a tal: fundat el 1951 i disolt pels seus membres una dècada després, la seva producció va ser més aviat eclèctica, on els interessos de cada membre de l'associació prevalien per sobre de qualsevol unitat d'estil o decàleg d'actuació.1
Rutes 58Patrimoni recuperat al Baix Llobregat
Durada: 1 dia
En afegit a la recuperació del patrimoni construït, l'itinerari posa èmfasi en que el desenvolupament intensíssim de la ciutat de Barcelona en els darrers 250 anys com a gran capital del Mediterrani està estretament lligat a aquesta “rereguarda” natural i obrera vinculada al curs del riu Llobregat.
Rutes 47Arquitectures per l’educació a la Barcelona metropolitana
Durada: Cap de setmana
L'arquitectura dedicada als diferents àmbits de l'educació va ser un camp interessant d'experimentació per a alguns arquitectes des de finals de la dècada de 1950. Diferents raons justifiquen aquest focus d'atenció. El creixement de la població immigrant, especialment a les zones de nova expansió als marges de Barcelona i altres ciutats de l'àrea metropolitana, va generar una demanda que calia ser atesa urgentment.7 | 1 
Rutes 35Formes de transformació a Osona
Durada: Mig dia
La ruta arquitectònica proposada vol seguir un fil argumental comú: la transformació. La transformació entesa com a fenomen d’apropiació de realitats trobades, de canvi d’estructures físiques i culturals al llarg del temps. Tot voltant la comarca d'Osona, aquestes transformacions apareixeran en arquitectures de naturaleses diferents: de ponts a antigues adoberies, passant per seus de jutjats o fàbriques de pinso.8
Rutes 32Equipaments contemporanis al curs baix del riu Ebre
Durada: 1 dia
L’agrupació de les obres que “floreixen” al llarg del riu permet traçar punts en comú entre aquestes arquitectures, com la contundent modernitat que totes proposen: línies clares, volums prismàtics i una composició sòbria.2
Rutes 30Piscines de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Durada: 1 dia
Malgrat que la relació històrica de les nostres ciutats amb els banys públics es remunta a centenars d’anys abans de la civilització romana, no és fins a finals del segle XIX i principis del XX en què l’accés al lleure i l’interès per la natació comencen a omplir els nostres litorals de clubs de natació i piscines municipals. A Barcelona en tenim uns quants.
Rutes 23JJOO Barcelona ’92: Vila Olímpica de Banyoles
Durada: 1-2 Hores
L’any 1986 es nomenava la ciutat de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, i Banyoles, amb el seu estany, era designada subseu per a les proves de rem i piragüisme. En afegit a les instal·lacions esportives, es va construir una petita Vila Olímpica que podeu valorar avui, amb la distància del temps.3
Rutes 22JJOO Barcelona ’92: Els Jocs, més enllà de Barcelona
Durada: 1 dia
L'elecció de les subseus dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 tenia una relació directa amb l'arrelament dels esports amb les ciutats d'acollida: L'elecció de les subseus dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 tenia una relació directa amb l'arrelament dels esports amb les ciutats d'acollida: Terrassa amb l'hoquei o Badalona amb el bàsquet, per exemple, en són els casos més evidents, als que acompanyen Mollet del Vallès i l'Hospitalet de Llobregat.
Rutes 21JJOO Barcelona ’92: Edificis singulars a la Vila Olímpica
Durada: 1-2 Hores
A la trama de la Vila Olímpica, hereva de l'Eixample Cerdà, apareixen puntualment edificis que allotjaran equipaments i oficines. La seva formalització singular els destaca entre els habitatges i reclama l'atenció del vianant, actuant com a fites visuals.2
Rutes 18JJOO Barcelona ’92: Àrea Olímpica de la Vall d’Hebron
Durada: 1-2 Hores
La voluntat de connectar la Vall d’Hebron amb la resta de la ciutat ja s’havia començat a manifestar uns anys abans dels Jocs Olímpics, però serà amb la construcció de les diverses instal·lacions olímpiques i altres infraestructures que aquesta aposta es consolidarà, deixant un seguit de fites i símbols a la ciutat.5
