Sant Cugat és una ciutat conformada per les seves rieres. El seu origen es troba en una vila romana situada en l’indret més estret i elevat entre dues d’aquestes rieres (el punt més fàcil per defensar-se), i on es va construir el monestir. Per aquest motiu, la ruta proposada comença a la muralla de llevant del monestir, restaurada fa pocs anys, juntament amb el reconeixement i millora de la història del lloc i de la qualitat de l’espai públic que l’envolta.
Si resseguim la muralla cap al sud ens trobem cases entre mitgeres que s’adapten a l’orografia del terreny; un bon exemple és la reforma d’un habitatge situat davant d’una de les torres, obra de Josep Ferrando. A continuació baixarem pel carrer de Sant Medir, cap a la riera de Sant Cugat, on ens trobarem les cases d’Enric Pi i el celler cooperatiu de Cèsar Martinell. Continuem fins a la soterrada riera de Sant Cugat (rambla del Celler, rambla de Jaume Sabat i rambla de Can Mora) fins a l’antiga carretera de Gràcia. A finals del segle XIX, aquest nou accés a Sant Cugat des de Barcelona per la Rabassada va propiciar el fenomen dels estiuejants, la indústria de la construcció, la superació del límit de la riera de Sant Cugat i la urbanització de l’eixample sud amb habitatges unifamiliars de grans jardins. La bona qualitat de l’argila i l’arribada del tren a començaments del segle XX van afavorir l’auge de les bòbiles i la construcció amb totxo d’aquestes cases burgeses, així com el primer augment important de la demografia.
El límit a ponent d’aquest barri de baixa densitat de cases amb jardí és el Club de Golf Sant Cugat. Frederick Stark Pearson, l’enginyer i empresari que va portar el tren a Sant Cugat, va comprar la masia i els terrenys de Can Mora per construir-hi un dels primers clubs de golf de Catalunya. El camp de golf es desenvolupa al llarg d’un tram del canal de desguàs dels torrents de Can Trabal i de Saladrigues.
L’itinerari continua per anar a buscar la rambla de Ribera i trobar-nos amb el torrent de Can Trabal a cel obert, que el remuntarem fins a trobar tres cases unifamiliars que miren al bosquet del golf, la casa AA de Ferrater, la casa Luque de Coderch i Valls, i, ja de tornada cap al centre i al carrer de Villar —de més alta densitat—, una singular reforma i ampliació d’una casa d’estiueig dels anys trenta, de Bailo i Rull.
Aquest itinerari vol mostrar no només la funció de les rieres com a vectors de connexió o com a límits en la trama urbana, sinó també com a generadors d’un urbanisme de qualitat. Per això, ens dirigirem cap on el torrent d’en Bomba està canalitzat per remuntar-lo fins que el trobem a cel obert, al Parc Central. Un projecte de Batlle i Roig d’urbanització d’un nou barri, als anys noranta, que es basa en el reconeixement orogràfic del lloc i el canvi de planejament per tal d’aconseguir no cobrir el torrent. Amb l’estratègia de construir a les vores, adaptar l’edificació morfològicament al terreny i centralitzar el verd, s’hi aconsegueixen unes temperatures de 3 °C per sota d’altres zones de la ciutat.
1
