El reconeixement patrimonial d’una part important de l’obra de Josep Puig i Cadafalch a Barcelona es va iniciar en un context històric particular. L’arquitecte mataroní, destacat també com a historiador de l’art, arqueòleg i polític, havia estat represaliat pel règim dictatorial, que li va suspendre l’exercici de la professió d’arquitecte l’any 1942.
Malgrat això, el 1973 es va iniciar un procés de revalorització de la seva obra modernista, quan la Comisión Central de Monumentos va emetre un informe favorable a la declaració com a «monument nacional» d’algunes de les seves obres més emblemàtiques. Aquesta iniciativa es va inscriure en el marc de la preparació de l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic de 1975, que va promoure accions fonamentals per a la protecció del patrimoni, com ara la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic i la Declaració d’Amsterdam, sorgida del Congrés del Patrimoni Arquitectònic Europeu.
Paral·lelament, la revista CAU va difondre el «Manifest en defensa del patrimoni artístic», amb el suport de diverses personalitats i institucions. Aquest moviment de conscienciació es va produir en un moment marcat per l’especulació immobiliària, que amenaçava greument el patrimoni arquitectònic, i va ser clau per qüestionar aquesta tendència. Finalment, el febrer de 1976 es va publicar el decret que declarava diverses de les seves obres com a «monuments historicoartístics de caràcter nacional».
Aquesta ruta commemora els cinquanta anys del reconeixement com a monuments de vuit edificis de l’arquitecte —avui Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) a Catalunya—, amb especial èmfasi en les seves cases singulars. Tanmateix, entre les obres reconegudes també hi ha les Caves Codorniu i la Fàbrica Casaramona. Igualment, commemora els vint-i-cinc anys de la declaració de la Casa Serra amb aquesta distinció, l’any 2001. La creació d’aquest projecte s’inscriu en el context de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura l’any 2026.








