Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Puig i Cadafalch: les Cases Monumentals de Barcelona

  • Mig dia 
per Omar Guzmán Ralat

El reconeixement patrimonial d’una part important de l’obra de Josep Puig i Cadafalch a Barcelona es va iniciar en un context històric particular. L’arquitecte mataroní, destacat també com a historiador de l’art, arqueòleg i polític, havia estat represaliat pel règim dictatorial, que li va suspendre l’exercici de la professió d’arquitecte l’any 1942.


Malgrat això, el 1973 es va iniciar un procés de revalorització de la seva obra modernista, quan la Comisión Central de Monumentos va emetre un informe favorable a la declaració com a «monument nacional» d’algunes de les seves obres més emblemàtiques. Aquesta iniciativa es va inscriure en el marc de la preparació de l’Any Europeu del Patrimoni Arquitectònic de 1975, que va promoure accions fonamentals per a la protecció del patrimoni, com ara la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic i la Declaració d’Amsterdam, sorgida del Congrés del Patrimoni Arquitectònic Europeu.


Paral·lelament, la revista CAU va difondre el «Manifest en defensa del patrimoni artístic», amb el suport de diverses personalitats i institucions. Aquest moviment de conscienciació es va produir en un moment marcat per l’especulació immobiliària, que amenaçava greument el patrimoni arquitectònic, i va ser clau per qüestionar aquesta tendència. Finalment, el febrer de 1976 es va publicar el decret que declarava diverses de les seves obres com a «monuments historicoartístics de caràcter nacional».


Aquesta ruta commemora els cinquanta anys del reconeixement com a monuments de vuit edificis de l’arquitecte —avui Béns Culturals d’Interès Nacional (BCIN) a Catalunya—, amb especial èmfasi en les seves cases singulars. Tanmateix, entre les obres reconegudes també hi ha les Caves Codorniu i la Fàbrica Casaramona. Igualment, commemora els vint-i-cinc anys de la declaració de la Casa Serra amb aquesta distinció, l’any 2001. La creació d’aquest projecte s’inscriu en el context de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura l’any 2026.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (1)