Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Diseño y Programación:

edittio Nubilum

La casa contextual

  • Cap de setmana 

L’habitatge unifamiliar entre mitgeres ha estat habitualment, per agregació, la manera natural de fer crèixer històricament els nuclis rurals, la seva unitat de configuració bàsica; aquestes concentracions, eventualment, s’han acabat convertint en el cor de les ciutats, on han cedit protagonisme als habitatges plurifamiliars entre mitgeres.

Aquestes construccions han estat objecte de dos tipus d’actuacions principals: la seva demolició per construïr un habitatge nou, ja fos unifamiliar o plurifamiliar, o la seva consolidació adaptant els espais interiors sense alterar la percepció exterior, la que forma part del conjunt construït. En aquesta selecció d’obres es proposa fixar la mirada en els casos intermedis, aquells que han conservat part de la peça original i, a partir d’aquesta, l’han resignificat des d’una òptica contemporània però contextual.

Cadaqués emergeix com un dels primers pobles on la potència del seu conjunt històric encisa els arquitectes moderns, que aportaran una nova manera de fer que acabarà sent pròpia. Les remuntes amb loggia, iniciades per Correa&Milá a la Casa Villavecchia, les seguiran molts d’altres. Aquesta actitut respectuosa i agosarada no quedarà només en l’hedonisme de la segona residència de mar, si no que també ha anat sorgint amb diferent sort als pobles d’interior, amb exemples magistrals com la casa Salvans de Lluís Clotet i Ignacio Paricio —recordem que Clotet, l’any 1979, ja havia aixecat, juntament amb Oscar Tusquets, el restaurant La Balsa sobre un antic dipòsit de pedra—. H arquitectes, que han treballat particularment aquesta tipologia recentment, resegueixen la importància dels murs i les tàpies en geometria i materialitat en la configuració d’aquests fràgils nuclis rurals a la casa 1736, inventant-la de nou, mantenint un patrimoni difícil de conservar.

Tots aquests exemples, juntament amb la resta de cases seleccionades, mostren una sensibilitat i una manera de fer desitjable, respectuosa, que actua per capes i per acumulació, i també per memòria; tot plegat, sense deixar d’aportar una nova mirada.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí