Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Colaboradores Externos:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Diseño y Programación:

edittio Nubilum

La fusta, al cor d’una nova construcció

  • 1 dia 

A Catalunya, l’ús de la fusta en construcció ha estat històricament especialment significatiu en comarques de muntanya, on és una materia prima de qualitat i a l’abast. En altres zones, i concretament durant el boom constructiu del segle XX, la fusta ha ocupat un paper secundari envers altres materials més econòmics com la ceràmica o el formigo. Només cal donar un cop d’ull a les nostres ciutats per copsar-ho ràpidament.

La seva lleugeresa i característiques mecàniques han estat especialment valorades per la creació de grans cobertes, i ja cap a la dècada dels 80 i dels 90 va ser una opció alternativa a les grans encavallades metàl·liques o al formigó postesat. Les seves qualitats ambientals van ajudar, tot i ser una opció econòmicament més cara, a convertir-se en una realitat construida en equipaments poliesportius, incloent piscines com la de Llefià o la de Granollers, entre molts d’altres.

El canvi de segle, amb la implementació de la tecnologia CLT i la cerca d’una construcció amb criteris de sostenibilitat, ha creat una nova industria de la fusta a Catalunya. Donada la demanda de l’administració pública a instància dels mateixos arquitectes, a les faldes dels sistemes pirinencs han aparegut fàbriques on han primat la investigació i la recerca per ser capdavanteres en aquest camp. La fusta ja no és només un material per a bigues, encofrats o acabats, si no que en molts edificis ha passat a ser el motor del sistema constructiu.

Aquesta empenta va situar la ensamblatge en fusta, amb estructrures produides en sec a taller, com a condició de molts concursos públics. Val a dir que aquesta condició es va diluir en molts d’ells per limitacions econòmiques, acabant en estructures convencionals metàl·liques o de formigó armat. En d’altres, el Codi Tècnic de l’Edificació —amb requeriments severs en el camp acústic i de seguretat vers el foc—, han obligat a recobrir aquests panells, amagant les qualitats ambientals que ofereixen. A ritme lent, però amb constància i voluntat per part d’administració i d’investigació per part dels tècnics, aquesta alternativa va trobant el seu lloc i assentant-se, sense condició hegemònica, com a una possibilitat més de futur.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí