L’any 1926 Josep Maria Jujol va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí, càrrec que va exercir fins el 1949, any de la seva mort.

La seva relació amb el municipi es remunta a l’encàrrec familiar de la Torre Gibert —popularment coneguda com a Torre dels Ous o Torre de la Creu— l’any 1913, que li donà reconeixement local i fou el detonant d’un segon encàrrec, dos anys més tard, per a la transformació de la masia de Can Negre, obra cabdal per entendre l’imaginari de l’arquitecte.

Al llarg dels anys, Jujol arribaria a realitzar tres altres cases més al municipi, a més d’altres obres no residencials, experimentant amb la tipologia de l’arquitectura rural i desenvolupant conceptes com l’addició i la transformació mitjançant tècniques constructives populars, sempre dutes al seu propi terreny de joc.

Aquest és un itinerari per totes aquestes obres per tal d’entendre millor l’arquitecte i la seva relació amb Sant Joan Despí.

3

T’apassiona l’arquitectura modernista d’Antoni Gaudí i, malgrat et vulguis allunyar del tòpic, no pots suportar les interminables processons de turistes que pugen fins al Park Güell, les aglomeracions del Passeig de Gràcia al voltant de la Casa Batlló, o no et pots acostar a menys de 2 mançanes de la Sagrada Família?

Aquesta és la ruta que necessites per continuar disfrutant del genial arquitecte modernista, sense tenir complexes o sentiments de culpabilitat.

En aquesta ruta barcelonina descobriràs: que Gaudí va col·laborar amb Josep Fontserè després de treballar com a delineant al seu estudi; que els Jardins del Palau Reial de Pedralbes varen ser temps enrere propietat de l’industrial, polític i mecenes Eusebi Güell, que aquest li encarregà a Gaudí diverses intervencions al voltant de la finca i que algunes d’elles actualment es troben disperses pel mig de la ciutat; que la Casa Batlló i la Casa Milà (La Pedrera) no són els únics habitatges plurifamiliars que l’arquitecte va projectar i construir; o bé que al Park Güell i a la Sagrada Família no només hi ha dracs, trencadís i escultures de Josep Maria Subirachs, entre moltes d’altres troballes que et faran sentir d’allò més alternatiu.

3

El nom de Gaudí, mentre internacionalment és indissociable a la imatge de la ciutat de Barcelona, pels barcelonins és símbol de turisme massiu.

Antoni Gaudí neix a Reus (alguns diuen que a Riudoms) a mitjans de segle XIX, però ja als 18 anys s’instal·la a Barcelona per estudiar arquitectura a l’Escola de la Llotja i l’Escola Provincial d’Arquitectura, on romandrà fins a la seva accidentada mort, dies després de ser atropellat per un tramvia mentre camina per la Gran Via de les Corts Catalanes.

A la capital catalana realitza la majoria de les seves obres construïdes i algunes de les més rellevants.

Aquesta ruta proposa un recorregut per les obres més conegudes de l’arquitecte modernista a Barcelona, passant per la seva primera casa —la Casa Vicens—, les obres que realitzà per a l’industrial, polític i mecenes Eusebi Güell, o alguns dels edificis més icònics de la ciutat, com la Casa Milà (La Pedrera), la Casa Batlló o el Temple Expiatori de la Sagrada Família, polèmica obra en la qual l’arquitecte entregà tots els seus esforços fins la seva mort.

Siguis guiri, o no, t’agradarà.

4

1

Recorregut per l’arquitectura del vi de les comarques tarragonines, de la mà de l’obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, que posa en relleu alguns dels cellers més rellevants del territori.

L’arquitecte, que destaca per les seves ‘catedrals entre vinyes’, disposa d’obres molt diverses. Aquestes són especialment representatives de la seva etapa modernista, on ressalten elements que deixen entreveure els seus orígens gaudinians, però que es tracten alhora amb una nova sensibilitat, que evoca l’incipient moviment noucentista.

Aquesta ruta convida al públic en general a gaudir d’aquest patrimoni arquitectònic tan singular que ofereixen els cellers cooperatius construïts durant les primeres dècades del segle XX a les comarques de Tarragona, i també a sentir-se atret per l’arquitectura industrial agroalimentària, de producció de vi i d’oli d’oliva.

És necessari realçar aquest tipus d’arquitectura que molt sovint està infravalorada i poc cuidada, però que forma un important actiu cultural per a l’entorn i que a la vegada disposa d’un gran valor històricoartístic.

6

Que el modernisme, moviment plenament burgès, tinguès un desenvolupament significatiu a la comarca del Maresme no hauria de sorprendre ningú. La connexió per ferrocarril el 1848 entre Barcelona i Mataró, sent el primer de la península ibèrica, no va fer si no donar una empenta definitiva a la comarca, que acabaria d’arrodonir el seu idili amb les classes benestants amb la implantació de l’estiueig com a forma de prestigi social a principis del segle XX.

Arrel d’això, podem destacar tres fets de gran rellevància quant a l’arquitectura modernista construïda a la comarca: el naixement de Josep Puig i Cadafalch a la ciutat de Mataró, les llargues estades de Lluís Domènech i Montaner a la seva casa de Canet de Mar, avui museu, i la primera construcció d’Antoni Gaudí, una Nau per a la Cooperativa Obrera Mataronense, avui en dia coneguda com a Nau Gaudí.

A aquestes tres efemèrides tan significatives dels tres exponents més internacionals del modernisme català cal sumar una gran quantitat d’obres notables que constitueixen el teixit del que coneixem com el Maresme modernista: obres d’Eduard Ferrés i Puig, Ignasi Mas Morell o de Bonaventura Bassegoda i Amigó, entre molts d’altres. Principalment cases particulars, però també mercats, escorxadors o casinos formen aquest patrimoni singular.

La ruta proposada vol destacar alguns exemples significatius, estenent el recorregut per tota la comarca i intentant fer una mostra variada d’autors i tipologies que en permeti una lectura global.

9

3