Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

L’any 1926 Josep Maria Jujol va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Joan Despí, càrrec que va exercir fins el 1949, any de la seva mort.

La seva relació amb el municipi es remunta a l’encàrrec familiar de la Torre Gibert —popularment coneguda com a Torre dels Ous o Torre de la Creu— l’any 1913, que li donà reconeixement local i fou el detonant d’un segon encàrrec, dos anys més tard, per a la transformació de la masia de Can Negre, obra cabdal per entendre l’imaginari de l’arquitecte.

Al llarg dels anys, Jujol arribaria a realitzar tres altres cases més al municipi, a més d’altres obres no residencials, experimentant amb la tipologia de l’arquitectura rural i desenvolupant conceptes com l’addició i la transformació mitjançant tècniques constructives populars, sempre dutes al seu propi terreny de joc.

Aquest és un itinerari per totes aquestes obres per tal d’entendre millor l’arquitecte i la seva relació amb Sant Joan Despí.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Praesent vitae dui vitae leo pharetra finibus tempor vitae arcu. In et quam porttitor, fringilla mi at, eleifend ligula. Nam feugiat efficitur erat quis maximus. Donec ac faucibus ante. Vivamus at massa at nulla rutrum consectetur. Aliquam auctor erat dolor, aliquet dapibus erat viverra sed. Praesent ultricies vehicula aliquet. Ut volutpat tellus eget venenatis sodales. In rutrum turpis vitae erat lacinia, et euismod libero tincidunt. Aenean consectetur sed tellus et tincidunt. Suspendisse elementum est orci, in fermentum orci varius at. Phasellus gravida blandit dolor consequat rutrum. Etiam pharetra orci nec nulla rhoncus, sit amet semper mi consectetur.

Etiam sit amet condimentum quam, at vulputate velit. Morbi ultrices ligula diam, et mattis justo venenatis et. Proin malesuada nunc eu mauris semper, at luctus neque porttitor. Donec porta metus tellus, at mattis massa vestibulum sed. Pellentesque ultrices felis ut ipsum pulvinar tincidunt. Nulla imperdiet magna rhoncus sem ultricies, eget accumsan sem consequat. Ut facilisis nulla a elit interdum, eget viverra libero euismod.

Phasellus ut mi varius, sagittis ante sed, elementum ipsum. Aenean purus mi, eleifend eu dapibus vel, rhoncus in eros. Donec iaculis, mauris nec tincidunt fermentum, purus metus volutpat quam, non porttitor mauris neque quis dui. Cras sodales libero neque. Vivamus pellentesque urna quis interdum laoreet. Praesent ac augue ac tortor sodales vestibulum a vitae erat. Donec vestibulum lorem sapien, sit amet tempus purus blandit at. Nullam interdum tempus nibh non semper. Proin ante felis, gravida id velit ac, facilisis rhoncus justo. Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Duis a sollicitudin nulla. Cras eu sapien ac justo lobortis interdum. Cras dolor mauris, mattis sed laoreet eget, dignissim a diam. Nunc et odio ac lacus consequat hendrerit sed a nisl. Aenean sapien lectus, porta at nulla quis, dignissim lobortis augue.

T’apassiona l’arquitectura modernista d’Antoni Gaudí i, malgrat et vulguis allunyar del tòpic, no pots suportar les interminables processons de turistes que pugen fins al Park Güell, les aglomeracions del Passeig de Gràcia al voltant de la Casa Batlló, o no et pots acostar a menys de 2 mançanes de la Sagrada Família?

Aquesta és la ruta que necessites per continuar disfrutant del genial arquitecte modernista, sense tenir complexes o sentiments de culpabilitat.

En aquesta ruta barcelonina descobriràs: que Gaudí va col·laborar amb Josep Fontserè després de treballar com a delineant al seu estudi; que els Jardins del Palau Reial de Pedralbes varen ser temps enrere propietat de l’industrial, polític i mecenes Eusebi Güell, que aquest li encarregà a Gaudí diverses intervencions al voltant de la finca i que algunes d’elles actualment es troben disperses pel mig de la ciutat; que la Casa Batlló i la Casa Milà (La Pedrera) no són els únics habitatges plurifamiliars que l’arquitecte va projectar i construir; o bé que al Park Güell i a la Sagrada Família no només hi ha dracs, trencadís i escultures de Josep Maria Subirachs, entre moltes d’altres troballes que et faran sentir d’allò més alternatiu.

El nom de Gaudí, mentre internacionalment és indissociable a la imatge de la ciutat de Barcelona, pels barcelonins és símbol de turisme massiu.

Antoni Gaudí neix a Reus (alguns diuen que a Riudoms) a mitjans de segle XIX, però ja als 18 anys s’instal·la a Barcelona per estudiar arquitectura a l’Escola de la Llotja i l’Escola Provincial d’Arquitectura, on romandrà fins a la seva accidentada mort, dies després de ser atropellat per un tramvia mentre camina per la Gran Via de les Corts Catalanes.

A la capital catalana realitza la majoria de les seves obres construïdes i algunes de les més rellevants.

Aquesta ruta proposa un recorregut per les obres més conegudes de l’arquitecte modernista a Barcelona, passant per la seva primera casa —la Casa Vicens—, les obres que realitzà per a l’industrial, polític i mecenes Eusebi Güell, o alguns dels edificis més icònics de la ciutat, com la Casa Milà (La Pedrera), la Casa Batlló o el Temple Expiatori de la Sagrada Família, polèmica obra en la qual l’arquitecte entregà tots els seus esforços fins la seva mort.

Siguis guiri, o no, t’agradarà.

Recorregut per l’arquitectura del vi de les comarques tarragonines, de la mà de l’obra de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, que posa en relleu alguns dels cellers més rellevants del territori.

L’arquitecte, que destaca per les seves ‘catedrals entre vinyes’, disposa d’obres molt diverses. Aquestes són especialment representatives de la seva etapa modernista, on ressalten elements que deixen entreveure els seus orígens gaudinians, però que es tracten alhora amb una nova sensibilitat, que evoca l’incipient moviment noucentista.

Aquesta ruta convida al públic en general a gaudir d’aquest patrimoni arquitectònic tan singular que ofereixen els cellers cooperatius construïts durant les primeres dècades del segle XX a les comarques de Tarragona, i també a sentir-se atret per l’arquitectura industrial agroalimentària, de producció de vi i d’oli d’oliva.

És necessari realçar aquest tipus d’arquitectura que molt sovint està infravalorada i poc cuidada, però que forma un important actiu cultural per a l’entorn i que a la vegada disposa d’un gran valor històricoartístic.

Que el modernisme, moviment plenament burgès, tinguès un desenvolupament significatiu a la comarca del Maresme no hauria de sorprendre ningú. La connexió per ferrocarril el 1848 entre Barcelona i Mataró, sent el primer de la península ibèrica, no va fer si no donar una empenta definitiva a la comarca, que acabaria d’arrodonir el seu idili amb les classes benestants amb la implantació de l’estiueig com a forma de prestigi social a principis del segle XX.

Arrel d’això, podem destacar tres fets de gran rellevància quant a l’arquitectura modernista construïda a la comarca: el naixement de Josep Puig i Cadafalch a la ciutat de Mataró, les llargues estades de Lluís Domènech i Montaner a la seva casa de Canet de Mar, avui museu, i la primera construcció d’Antoni Gaudí, una Nau per a la Cooperativa Obrera Mataronense, avui en dia coneguda com a Nau Gaudí.

A aquestes tres efemèrides tan significatives dels tres exponents més internacionals del modernisme català cal sumar una gran quantitat d’obres notables que constitueixen el teixit del que coneixem com el Maresme modernista: obres d’Eduard Ferrés i Puig, Ignasi Mas Morell o de Bonaventura Bassegoda i Amigó, entre molts d’altres. Principalment cases particulars, però també mercats, escorxadors o casinos formen aquest patrimoni singular.

La ruta proposada vol destacar alguns exemples significatius, estenent el recorregut per tota la comarca i intentant fer una mostra variada d’autors i tipologies que en permeti una lectura global.