L’eix de la Costa Daurada proposa noms majúsculs de la història de l’arquitectura catalana: Jujol, Domènech i Montaner i Bofill aniran de la mà per visitar algunes de les seves obres més representatives.

Aquest itinerari canònic, ple d’ineludibles fetitxes àmpliament coneguts, però no tan abastament visitats, contrastaran amb la proposta contemporània del Celler Clos Pachem, d’H Arquitectes, on es revisa l’arquitectura clàssica del vi, i també amb les singulars casetes del Garraf, on es sublima l’aproximació popular a la disciplina, per acabar el recorregut amb un merescut capbussó.

** Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

El trajecte cap a ponent, amb pas per Igualada, proposa un seguit d’intervencions de molt diversa naturalesa. L’aposta pionera dels habitatges socials Torre-Sana, que ubica l’espai comunitari al centre com a recuperada manera de viure o l’expressivitat i la poètica del Cementiri d’Igualada són avui fites més o menys consolidades de l’arquitectura contemporània.
D’altres vinculades a infraestructures de ciutat i territori vigents, com el Dipòsit de Can Boada a Terrassa, o passades, com la Farinera de Cervera, es combinen amb propostes tectòniques sorprenents per acabar de configurar l’itinerari.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

El marcat caràcter industrial d’aquest eix neix de la seva vinculació amb el curs del riu Llobregat. Davant aquest patrimoni fabril generat trobarem dos exemples diferents d’intervenció: la museïtzació d’aquestes colònies industrials com a espai de memòria o la reconversió d’aquestes naus en nous equipaments que donin resposta a noves necessitats socials, en un clar exemple de circularitat com és el cas la rehabilitació del Vapor Cortès.
La riquesa generada per la intensa activitat fabril ha donat lloc alhora a la possibilitat d’arquitectures i iniciatives singulars posteriors, com la creació de l’espai gastronòmic Alícia.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Les dues primeres parades de la ruta contraposen models que defineixen la seva època amb aproximacions diferents a un programa similar; el teatre l’Atlàntida, de nova planta i construït en un no-lloc, davant la recuperació de les Antigues Adoberies com a centre d’interpretació i d’usos culturals al nucli antic del municipi de Vic; l’expansió confrontada a la recuperació, però ambdues generadores de patrimoni.
Més endavant i circumscrites a la capital de la Garrotxa també trobarem estratègies d’activació que, tot i actuar en llocs tan diferents com un parc natural i el nucli de la ciutat, aconsegueixen un mateix propòsit; fer present allò anodí i revelar un nou estrat d’ús.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

L’AP-7, l’autopista del Mediterrani que als anys 60 —durant el franquisme i a instàncies del turisme estranger—connectà Espanya amb la resta d’Europa, és un paisatge en si mateix. Destaquen elements que volen cridar la nostra atenció, com el mural de la fàbrica Tipel que Arranz Bravo i Bartolozzi van imaginar a inicis dels 70.
A continuació, una parada a Girona explorarà la relació entre la rehabilitació d’habitatges antics i la percepció de noves formes d’habitar, amb Banyoles i la relació amb el seu llac com a destinació final. L’experiència s’acompanyarà d’exemples d’arquitectura popular, amb la recuperació d’espais urbans antics, però també s’interessarà pel manteniment i la projecció en el temps del patrimoni arquitectònic contemporani.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Per a la connexió entre Barcelona i la seva costa nord es va realitzar la primera línia de ferrocarril de l’estat. Inaugurada el 1848 amb estació final a Mataró, dibuixava una escapada clara de la capital cap al Maresme. L’assentament de l’estiueig o les fortunes dels indianos farien de la comarca una zona amb grans obres referents del modernisme català.
La ruta, però, planteja explicar altres aspectes d’aquesta zona: la condició de perifèria i la urbanització dels espais intermedis entre els nuclis antics de població amb grans planificacions d’habitatge, la relació amb la natura mitjançant diferents tipus d’intervencions i aproximacions —agrícola, recreativa i infraestructural— i equipaments singulars en ús o modificats que parlen del dinamisme d’una àrea que, si bé no és metropolitana, gaudeix de moltes de les seves virtuts i té pocs dels seus inconvenients.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Es proposa una ruta distesa, fora dels eixos conceptuals del congrés, però alineada amb el caràcter urbà-marítim del mateix, per explicar la ciutat i els seus reptes des del mar, mitjançant les populars Golondrines; una picada d’ullet al conflicte del turisme per mitjà d’una activitat que significà un emblema de l’oci de les classes populars que descendien per Les Rambles, des de finals de s.XIX.
El recorregut, que transcorre des del centre de la ciutat fins al Port del Fòrum, albirant les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, permet reflexionar sobre les transformacions del litoral barceloní a través de les seves operacions urbanístiques, immobiliàries i paisatgístiques com a teló de fons, on les platges han passat a ser el parc públic urbà més gran de la ciutat. Actualment cal replantejar el manteniment i renaturalització precisament d’aquestes platges per fer front a un augment del nivell del mar i aconseguir la resiliència d’aquests espais avui en dia indissociables del caràcter local.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Fa dècades que es posa el focus en considerar els edificis com a màquines consumidores de recursos energètics i, de retruc, en com també contribueixen a mitigar la seva pròpia despesa energètica. Tot i que històricament exemples puntuals ja apuntaven en aquesta direcció —en la recerca d’objectius similars però diferents—, actualment aquest ha passat a ser el motiu cabdal o, com a mínim, de referència de molts edificis.
Des de la seva fase de construcció, on el consum d’energia és majúscul, a la seva fase d’ús i manteniment; segurament aquest últim punt el més fàcilment perceptible davant l’usuari: si cuidem, prosaicament la factura de la llum, cuidem indirectament la factura climàtica. L’ordre dels factors no altera el producte.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

La història i capacitat d’un espai per seguir activant usos diferents es suma al ventall de materials de projecte i construcció. Rehabilitacions singulars que incorporen la història construïda dels propis edificis en el relat principal de la proposta, aportant-los una nova dimensió.
No es tracta de rehabilitacions ortodoxes per a usos neutres o de la museïtzació dels espais; l’itinerari recorre diverses intervencions amb el relat d’un passat propi que avui es llegeixen, sense oblidar-lo, en clau d’un ús contemporani i, en moltes ocasions, radicalment diferent a l’ús original de l’edifici. Recolzats en aquesta memòria, aquests aconsegueixen transformar-se en nous agents activadors del teixit de la ciutat.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Tot i que l’arquitectura s’associa al món analògic, no deixa de ser el contenidor imprescindible per poder dur a terme totes les operacions necessàries en una realitat hiper-connectada i altament tecnificada que cerca la creació d’un paral·lel digital: centres de recerca i de gestió de dades pioners, però també transmissors d’aquestes mateixes dades que formen part d’un mercat global en el que la informació és més que mai la base del poder.
Com a teló de fons, les mercaderies primitives i perennes; els contenidors del port i els viatgers continguts en els creuers que arriben cada dia a la ciutat buidant-la, paradoxalment, de contingut.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.