Un dels fets recents que ha posat en alerta global a la població sobre els perills del canvi climàtic ha estat la possibilitat de la manca d’un bé tan essencial com és l’aigua, que en les nostres latituds l’hem sentit com un bé escàs, especialment en el darrer segle.
Pensar que les nostres accions quotidianes poden afectar al seu cicle, i com de dependents en som, no és un fet recent, tot i que si d’actualitat. Es proposa visitar diferents instal·lacions, tant històriques com recents, per veure com l’arquitectura ha intentat i intenta donar resposta a l’abastiment, dipòsit, circulació o regeneració de l’aigua. En el futur, serà imprescindible comptar-ne amb moltes més i l’arquitectura ha de ser present en la seva concepció.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

L’espai públic, el de tots, és el punt de trobada on es teixeixen les relacions que —avui dia més que mai— ens permeten sortir de la dependència digital i retornar a un món més humà, allunyat de les pantalles i l’abstracció digital, que afavoreixi la nostra salut física i mental.
Tot i així, la reivindicació de l’espai públic i la seva millora ha estat una constant des de la Il·lustració: convents desamortitzats convertits en places, plans utòpics d’illes verdes o la recuperació d’espais concedits al cotxe,que es desenvolupen amb major intensitat des dels anys 80 del segle passat fins a dia d’avui.
En aquesta ruta es proposa recórrer les diferents estratègies que ha anat adoptant la ciutat durant dècades, passant per propostes recents, per tal de fomentar-les, posant el veí al centre de l’equació.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

La crisi de l’habitatge s’ha convertit en un clàssic, en patologia endèmica, en una vella cançó a la que no acabem de donar una resposta definitiva. Mentrestant, de manera local s’ha fet un esforç des de les administracions per experimentar amb nous paradigmes d’habitatge que superin les convencions de l’estructura familiar tradicional, amb la que, l’any 2026, encara es segueix construint la majoria del parc habitacional.
Totes aquestes promocions es troben, molt majoritàriament, a l’àrea metropolitana d’una densa ciutat ja saturada, que pràcticament no disposa de més sòl lliure.
Del Llobregat al Besòs, es proposa generar dos eixos per explicar el mateix: el dret a un habitatge digne i assequible.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Fins fa no massa, la construcció local emprava el totxo com a unitat constructiva de referència —de la mateixa manera que internacionalment es considera el metre com a unitat de mesura o l’or com a unitat de valor—. Des de la senzillesa de la seva geometria i del seu procés de producció mil·lenari a la facilitat en la seva manipulació per a la seva aplicació, la peça ceràmica ha sobreviscut a tot tipus de modes estilístiques i ha desafiat limitacions físiques inversemblants mostrant una flexibilitat formal infinita.
Avui supera l’assumpció dels mètodes prefabricats com a axiomes de la nova arquitectura i ens segueix proposant una vinculació directa amb la terra des de l’empatia i la profunditat, valors no quantificables i per aquest motiu desfermadament arquitectònics.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

La ciutat de Barcelona s’ha erigit a partir de les seves pròpies entranyes. Gran quantitat dels principals edificis civils i religiosos del casc antic i dels palaus senyorials i edificis més singulars de l’Eixample han estat realitzats amb pedra de Montjuïc, extreta de la pròpia muntanya.
La ciutat moderna ha transformat les antigues canteres de diverses formes brutes i macabres, abans de posar-les en valor, transformant-les en parcs i memorials, aprofitant la seva dimensió aclaparadora i trascendental.

En altres ocasions, han existit casos aïllats de reutilització del material extret del propi terreny on es pretén edificar, com el Park Güell o el Cementiri de Montjuïc, aquest últim cas fascinant per la seva dimensió paisatgística i poètica sobre el mar. Són dos casos paradigmàtics de les qualitats que aporta el treball amb material km0 o de suposat rebuig i ens fa repensar la forma en què hem de construir.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Una de les facultats pròpies dels artistes ha estat detectar la singularitat dels llocs abans que la resta, actuant més com a descobridors que no pas com a constructors; la capacitat de veure en antigues cimenteres, naus industrials, vulgars soterranis o discretes cases en carrers petitburgesos anodins, la oportunitat de transformació en espais únics i de desig.
Espais on la vida convida a ser viscuda en una altra freqüència i esperit són els intangibles d’aquestes intuïcions, en què els artistes sovint s’han recolzat dels seus arquitectes, molts cops amics, per formalitzar les seves visions sobre l’espai. En aquest sentit, no és menyspreable la seva condició d’agents gentrificadors: seguir-los, sovint, és saber quin serà el proper barri en canviar d’identitat.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Sovint, una part important de la poètica de l’espai no està en mans de l’arquitecte, sinó que aquest només posa les condicions, com qui col·loca un entramat, per a que les relacions socials hi aflorin o, senzillament, les plantes s’hi enfilin; en molts casos, la intervenció de l’arquitecte, ni ha fet falta.
Exemples d’antics creixements rurals espontanis, colònies obreres que han sobreviscut la seva funció, arquitectura quirúrgica del teixit urbà o arquitectura altament planificada però amb vocació costumista o afortunadament engolida per la quotidianitat i la espontaneïtat; tots ells oasis contemporanis sensorials sense la pretensió d’allò projectat.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Renaturalitzar les ciutats sembla no tenir marxa enrere davant del repte climàtic global que tenim per davant des de fa dècades. Cada cop més veiem canvis en aquest sentit sobre les infraestructures que fan que aquestes ciutats segueixin funcionant com a tal, tenint una afectació climàtica i paisatgística menor o nul·la.
La ruta proposa visitar antigues infraestructures reactivades amb voluntat de coexistència entre natura i ciutat; des d’abocadors i lleres de rius descontaminats i transformats en parcs o delicats espais naturals fins a cobertures verdes de les principals infraestructures del transport de l’àrea metropolitana.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.

Itinerari en bicicleta per intentar entendre el delta del riu Llobregat i El Prat —que ha estat històricament l’horta de la ciutat de Barcelona— com un terreny de tensions molt vigents entre un espai natural declarat i protegit i les continues apropiacions que n’ha fet, i en continua fent, l’esser humà: des de l’explotació agrícola de petita escala fins a les infraestructures de mobilitat i transport de gran impacte mediambiental i paisatgístic com l’aeroport i el port de mercaderies.
Davant d’això, el delta es mostra com un fràgil però robust exemple de resiliència, on la natura es reivindica tornant-se a posar en valor per mitjà de projectes de recuperació i renaturalització realitzats els darrers anys.

* Aquesta ruta forma part del programa d’Itineraris del Congrés mundial d’arquitectes de la UIA 2026 Barcelona. Adquireix la teva entrada AQUÍ.