Aquests darrers anys han sorgit, a Barcelona, noves cooperatives d’habitatge com a resposta a la situació d’emergència habitacional. Una alternativa no-especulativa, basada en la propietat col·lectiva de l’edifici, i on el paper de la comunitat esdevé un tret diferencial per superar condicions i limitacions de les promocions convencionals.
Perquè el repte de l’habitatge és cíclic, aquesta ruta vol traçar genealogies mitjançant una selecció d’obres de la ciutat que contribueixen a pensar avui en les possibilitats reals de l’arquitectura de l’habitar cooperatiu. Projectes que neixen de diferents motivacions socio-polítiques, econòmiques o ambientals, però unides per un fil de continuïtat en l’actitud de trencament amb allò establert.
Comencem per la Casa Bloc (1932), on es materialitzen les propostes ideològiques i revolucionàries del GATPAC. Un model experimental d’habitatge mínim per a la classe obrera seguint les directrius del moviment modern, amb espais i serveis comunitaris pel benestar dels residents. Saltant als anys 60, la irrupció del cooperativisme en la construcció d’habitatge va créixer per proveir a les seves sòcies d’habitatge assequible i d’una qualitat difícil de trobar al mercat. Eren promocions, moltes d’elles d’autopromoció, que es caracteritzaren per una recerca de solucions austeres que posaven la mirada en el subjecte i futur habitant. És el cas de l’edifici en cooperativa de Lepant II (1961-64), de MBM, o algunes de les primeres obres d’Emili Donato, com els habitatges a Vallcarca i els habitatges a carrer Rosselló.
L’experimentació seguiria de la mà de Studio PER a la Casa Fullà (1966-70), projecte que ressonava amb l’agitació cultural i política del moment. O de l’Edifici Frégoli (1972-1975) d’Esteve Bonell, un altre bon exemple d’aquest ambient fèrtil i obert a noves maneres de viure. De manera coetània a aquestes obres es construeix Edifici d’Habitatges a l’Avinguda del Coll del Portell (1971-1976), on Francesc Rius proposa un valent llenguatge tecnològic acompanyat d’una innovadora sensibilitat ambiental. Aquesta línia la continuarà a la discreta obra dels habitatges al carrer de Sant Cugat (1982).
Arribant a l’actualitat, exemplifiquen el relleu i la projecció al futur d’aquesta alternativa habitacional els habitatges LaBorda (2018) i LaChalmeta (2022), dues de les cooperatives en cessió d’ús ja construïdes, i a l’espera de moltes més en fase de promoció i construcció.
