Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

L’altra Barcelona dels anys 30

  • Mig dia 
per Carolina B. García-Estévez

La ruta que aquí es proposa pren com a punt de partida una imatge panoràmica de la ciutat. Correspon a la làmina central commemorativa del número 3 de la Il·lustració Ibero-Americana, «La Barcelona de 1930, vista desde el Tibidabo, en uno de sus incomparables atardeceres». Des de les altures, el crepuscle de la nit sembla difuminar els contorns de l’arquitectura de la ciutat. No obstant això, lluny d’aquesta possible confusió, la irrupció de l’avantguarda del GATCPAC va transformar aquest immens panorama en un diorama en el qual la radicalitat del llenguatge i l’abstracció es mesurava com a cant a l’epifania dels temps moderns.

Una proclama que no va caure massa bé a alguns dels cercles arquitectònics més pròxims al noucentisme: quant reaccionària pot arribar a ser la cultura oficial del poder és una cosa a la qual estem acostumats en els últims temps. La Barcelona de la II República (1931-1937) no seria menys: des de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, Pere Benavent, Raimon Raventós o Adolf Florensa; per fer esment tan sols a alguns dels arquitectes que oferien la màscara del llenguatge clàssic o la tècnica tradicional com a redempció contra aquells que, aparentment, renegaven del passat i l’ordre.

Aquest itinerari que s’ofereix al visitant de la ciutat no tracta de bons ni de dolents. Alguns socis del GATCPAC es van encarregar de fer visible aquest drama: com podia algú, el 1935, fer arquitectures tan oposades com la Casa Espona a l’Eixample i la seva homònima al carrer Aribau? Com interpretar l’oposició als idearis del GATCPAC per part de l’autor d’ACTAR i l’Estació Ràdio Barcelona? On situem la fenêtre en longueur de la Clínica Barraquer signada per algú que mai va militar a l’avantguarda? O, per a concloure, per a qui i per qui es va perpetuar la visió de la Barcelona Futura a Via Laietana?

Tornar

Autors ( 15 )