L’Autopista del Mediterrani o AP-7 és l’eix que comunica per al trànsit rodat tota la costa mediterrània espanyola, des d’Algesires fins a La Jonquera, amb França. Inaugurat el seu primer tram el 1969, entre Barcelona i Granollers, va tenir un naixement iniciativa del Banc Mundial i va ser àmpliament utilitzada a la propaganda del desarrollismo franquista, com a símbol de progrés i tret de sortida de la societat de consum espanyola.
Actualment, l’imaginari al voltant de la carretera dista de la fascinació optimista dels anys 70 i el paisatge que ens acompanya al trajecte provoca estranyesa. Us animem a realitzar aquest road-trip patri interromput per arquitectures amb interés no sempre evident, per vèncer el desconcert i transformar-lo en curiositat.
Els marges d’aquesta infraestructura compten amb nombroses fites que reclamen la nostra atenció a vora carretera, com els mateixos peatges, de singular disseny i actualitzats als trams d’ACESA per Bru Lacomba Setoain, molts dels quals han anat desapareixent o sent abandonats degut al procés de liberalització de l’autopista. També trobem fàbriques i edificis comercials que tracten d’utilitzar la singular ubicació a favor seu, com la fàbrica Tipel o la seu d’iGuzzini, la qual juga a ser una làmpara ella mateixa.
Si necessiteu interrompre el viatge, trobareu exemplars de la singular tipologia arquitectònica d’àrees de servei o descans, les quals no només criden l’atenció a banda i banda sinó que també s’atreveixen a travessar el vial. De sud a nord ens anem topant amb el pont de l’Àrea de Servei del Penedès, la lleugera passarel·la de la Porta de Barcelona, l’inusual cúmul de cabanyes de l’Àrea de Servei del Montseny, el restaurant panoràmic de Maçanet de la Selva, i finalment amb la contundent Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert i Jaume Freixa, a la frontera francesa.
2
