El treball realitzat en diferents ciutats intermèdies ens va portar a reflexionar sobre l’evolució de les ciutats jardí a Catalunya. La pèrdua de l’espai públic col·lectiu proposat per Howard en el model de la ciutat jardí anglesa ens va evocar a experimentar amb la sèrie “gardenhouse” que busca descobrir noves relacions entre l’arquitectura i el jardí. Una recerca que investiga com fomentar connexions més intenses entre persones i medi ambient.
La ruta arquitectònica per Sant Cugat del Vallès recorre 14 cases situades en un entorn de ciutat jardí. Un model de ciutat, aquest, que neix com a resposta a la ciutat densa i industrialitzada. Un model urbà que busca recuperar l’equilibri ideal entre la ciutat i la natura. Una resposta urbana de ciutat dispersa, poc sostenible, que ocupa el territori perseguint solucions d’habitatges mes saludables i confortables.
Aquest conjunt d’habitatges seleccionat dins del municipi de Sant Cugat es pot entendre com un catàleg de diferents maneres d’ubicar-se en la parcel·la i de relacionar-se amb el jardí. Cada habitatge mostra una volumetria i materialitat pròpia, reflectint les diverses solucions arquitectòniques per integrar-se en l’entorn verd; cases jardí. Encara que la majoria d’exemples d’aquesta ruta són d’habitatges unifamiliars, també s’hi han inclòs projectes, on des de l’habitatge plurifamiliar, es treballa la relació amb el verd, el jardí; pisos jardí.
L’autoria d’aquests projectes és diversa i inclou noms destacats de l’arquitectura catalana com H arquitectes, passant per Tonet Sunyer o Lluís Clotet fins a Coderch, entre d’altres.
