Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Traces del turisme informal: del Delta del Llobregat a Salou

  • Dia sencer 
per Xavier Martín

L’oci i la vida de vacances intensifiquen el gaudi de la natura i desencadenen noves relacions socials entre les persones, habitants de l’espai lliure compartit. La llar no ocorre en un únic àmbit, sinó que es dilueix entre camins, allotjaments i pavellons oberts a la natura. Així, la frontera entre interior i exterior es dilata, els límits s’esborren i les propietats desapareixen en la col·lectivitat.

En els seus orígens, un dels paradigmes d’aquest mode de vida van ser els càmpings, ciutats efímeres que apareixien i desapareixien, es dilataven i contreien, i que canviaven el seu aspecte segons les dinàmiques dels seus habitants, participants actius en la seva informalitat. En definitiva, eren llocs lligats a la circumstància, amb atributs basats en la transformació i la reversibilitat, capaços de transportar-se i reinventar-se, però també de desaparèixer i esdevenir novament paisatge.

Amb un gran interès per les noves possibilitats d’habitar del turisme itinerant, a partir dels anys 1950, alguns arquitectes van utilitzar el càmping per abraçar la modernitat. Així, Ramon Tort o Francesc Mitjans van projectar els primers càmpings a les pinedes del Delta del Llobregat, o Josep Maria Monravà, Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné, entre d’altres, van projectar càmpings als voltants de Tarragona i el litoral del Penedès. Situades en paisatges molt diversos, les obres destacades comparteixen una experimentació amb solucions innovadores i respectuoses amb la natura, fruit de la interpretació de les lògiques de la tradició local.

Aquesta ruta ofereix la possibilitat de reconèixer el paper de la informalitat i el pas del temps en els càmpings, a través de seguir les traces de les arquitectures que els van originar. Algunes de les obres encara segueixen en ús, d’altres ja han desaparegut i retornat la natura. Amb tot, encara és possible identificar-ne alguns dels elements projectats per configurar l’ordre superior que colonitzava el paisatge i pautava les ocupacions informals dels habitants viatgers: des d’adaptacions topogràfiques amb murs de pedra, fins a les agrupacions de pavellons, bungalous, dipòsits d’aigües o cartells publicitaris.

Tornar

Autors ( 9 )