L’oci i la vida de vacances intensifiquen el gaudi de la natura i desencadenen noves relacions socials entre les persones, habitants de l’espai lliure compartit. La llar no ocorre en un únic àmbit, sinó que es dilueix entre camins, allotjaments i pavellons oberts a la natura. Així, la frontera entre interior i exterior es dilata, els límits s’esborren i les propietats desapareixen en la col·lectivitat.
En els seus orígens, un dels paradigmes d’aquest mode de vida van ser els càmpings, ciutats efímeres que apareixien i desapareixien, es dilataven i contreien, i que canviaven el seu aspecte segons les dinàmiques dels seus habitants, participants actius en la seva informalitat. En definitiva, eren llocs lligats a la circumstància, amb atributs basats en la transformació i la reversibilitat, capaços de transportar-se i reinventar-se, però també de desaparèixer i esdevenir novament paisatge.
Amb un gran interès per les noves possibilitats d’habitar del turisme itinerant, a partir dels anys 1950, alguns arquitectes van utilitzar el càmping per abraçar la modernitat. Així, Ramon Tort o Francesc Mitjans van projectar els primers càmpings a les pinedes del Delta del Llobregat, o Josep Maria Monravà, Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné, entre d’altres, van projectar càmpings als voltants de Tarragona i el litoral del Penedès. Situades en paisatges molt diversos, les obres destacades comparteixen una experimentació amb solucions innovadores i respectuoses amb la natura, fruit de la interpretació de les lògiques de la tradició local.
Aquesta ruta ofereix la possibilitat de reconèixer el paper de la informalitat i el pas del temps en els càmpings, a través de seguir les traces de les arquitectures que els van originar. Algunes de les obres encara segueixen en ús, d’altres ja han desaparegut i retornat la natura. Amb tot, encara és possible identificar-ne alguns dels elements projectats per configurar l’ordre superior que colonitzava el paisatge i pautava les ocupacions informals dels habitants viatgers: des d’adaptacions topogràfiques amb murs de pedra, fins a les agrupacions de pavellons, bungalous, dipòsits d’aigües o cartells publicitaris.
10
