Habitualment associem el Racionalisme a l’ortodòxia del GATCPAC, referent ineludible de la modernitat local. Però, més enllà de la radicalitat, del blanc i del negre, trobem una gamma de grisos on podem incloure altres arquitectures que, amb més o menys intensitat, i amb diferents referents i aspiracions, aplicaven els preceptes de l’arquitectura d’avantguarda. Amb influències que sempre provenien d’experiments de més enllà dels Pirineus, podem afirmar que hi ha molts exemples que ja apunten cap a una superació definitiva del modernisme o del noucentisme, o que, a poc a poc, esdevenen una fase de la seva metamorfosi. I moltes d’aquestes aproximacions són d’abans de la presentació del GATCPAC en societat, l’abril de l’any 1929.
Al barri de Sant Gervasi, i en una extensió no gaire gran de la ciutat, és destacable la quantitat d’obres identificables i, en afegit, de certa rellevància. És probable que un dels motius sigui que la majoria són obres d’habitatge de promoció privada, en què moltes vegades la mateixa família o gent propera actuava com a promotora, fet que els permetia experimentar sense una expectativa de venda. Com a equipament, apareix el Grup Escolar Blanquerna, que fa paleses les inquietuds pedagògiques racionalistes que marcarien l’etapa republicana en relació amb la construcció de nous centres escolars.
En aquest recorregut podrem contrastar el purisme de les construccions de Sert, Illescas o Rodríguez Arias amb les aproximacions de, per exemple, Pere Benavent, les quals, tot i la depuració del llenguatge, no defugen elements clàssics en la composició de les façanes com són les tribunes i els arcs de coronament. És amb l’apreciació i la diversitat d’aquests matisos que el racionalisme es fa gran i ens ajuda a canviar de segle. Les seves lliçons perduren.
6
