Les petjades que a la ciutat han anat deixant al llarg de la història els passatges, barris, parcs, carrers, places, monuments o murals dedicats a la Pau, són l’evidència física de la periòdica necessitat que ha tingut l’ésser humà de rememorar un concepte tan universal en la seva formulació com històricament subjectiu en la seva manera d’entendre-ho.
La ciutat de Barcelona compta amb un bon i variat conjunt d’aquestes representacions a les quals, l’ideal de Pau n’és sempre el protagonista.
És per aquest motiu que la possibilitat de descobrir tot un conjunt d’intervencions realitzades en diferents èpoques i per diferents motius, sempre al voltant d’aquest tema, ens ajudaran a comprovar fins a quin punt una mateixa idea, la de la Pau, és construïda des de lectures a vegades molt diferents.
Comencem aquesta ruta en el marge sud del riu Besòs, molt a prop dels terrenys a on es va celebrar el Forum de les Cultures l’any 2004, a on podem visitar el Parc de la Pau, obra dels arquitectes Iñaki Ábalos i Juan Herreros. Els terrenys de l’actual parc van ser dedicats, durant les setmanes en què es va celebrar l’esdeveniment del Fòrum, a acollir de forma temporal el què va ser anomenat Campament de la Pau, on prop d’un miler de nens d’arreu del món hi van acampar amb l’objectiu de ‘difondre els valors de la Pau, la diversitat i la convivència’. El disseny i la construcció efímera del campament va ser obra dels arquitectes Mariona Benedito, Josep Benedito i Elena Saricu.
En direcció nord, cap al districte de Sant Martí, el conjunt d’habitatges que formen el Barri de la Pau, projectat i construït per la ‘Obra Sindical del Hogar’, va ser inaugurat per Franco l’any 1966 com a part de les celebracions dels 25 anys de pau des del final de la Guerra Civil espanyola. El barri, amb greus deficiències constructives provocades per la utilització de ciment aluminós, va ser rehabilitat completament per ADIGSA a finals dels anys 80 sota la direcció en matèria estructural dels arquitectes Joan Margarit i Carles Buxadé.
Abans de seguir cap a la part més antiga de la ciutat val la pena apropar-se al final de la Rambla de Guipúscoa, ja al Clot, a on ens trobarem amb una important intervenció urbana en forma de pèrgola signada l’any 1991 per l’arquitecte Bernardo de Solá. En els seus extrems, aquest element arquitectònic queda acompanyat pel conjunt d’escultures ‘Las Pajaritas’, rèplica contemporània de l’obra del mateix nom realitzada l’any 1929 per l’artista Ramón Acín i que es pot veure a la ciutat d’Osca. Sota la rèplica barcelonina instal·lada el mateix any 1991 en què es va construir la pèrgola, es va afegir una placa reproduint el primer article de la Declaració Universal dels Drets Humans: “Tothom neix lliure i igual en dignitats i en drets; i, dotats com estem de raó i consciència, hem de comportar-nos fraternalment els uns amb els altres”. Acín i la seva dona, Conchita Monrás, van ser afusellats a Osca per soldats nacionals durant els primers dies de la Guerra Civil.
Seguim en direcció al casc antic per fer una aturada al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) per veure amb més detall un dels esgrafiats de Picasso. Entre els diversos dibuixos que van composar aquesta intervenció hi ha una sardana amb una significació molt especial. ‘La sardana de la Pau’, tal com ell la va anomenar, queda com a record de la que ell mateix va dibuixar l’estiu de 1953 a Ceret pels seus amics del Partit comunista i com a primera obra dedicada al que es va voler anomenar el ‘Temple de la Pau’, un projecte artístic al voltant de la Pau i la reconciliació que desafortunadament que va quedar finalment només en una idea.
Des del COAC, en direcció al port vell, baixant les Rambles i en paral·lel al seu tram final, podem visitar el ‘Passatge de la Pau’, una intervenció urbana destinada durant la segona meitat del segle XIX a alliberar espai per poder construir nous habitatges millorant també les seves condicions de salubritat. Al passatge hi podem trobar encara avui dia l’estudi EMBT dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. A pocs metres, ja a la façana marítima de la ciutat, arribem a la plaça del Portal de la Pau a on es troba l’antic Palau de la Junta d’Obres del Port, projectat per l’enginyer Julio Valdés l’any 1903 i inaugurat l’any 1908. Allí, i ja desaparegut, l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va dissenyar i construir l’any 1876, per encàrrec de l’ajuntament de la ciutat, un monument dedicat a la Pau com a celebració del final de les guerres Carlines.
Finalitzem la ruta al barri de la Marina de Port, en l’antiga zona de descans dels treballadors de la fàbrica Philips, antiga Lámparas Z. Aquests jardins van ser dissenyats als anys seixanta per la paisatgista indonèsia Aafje Johanna Marie Vermaulen, alhora esposa del director holandès de la fàbrica Jan Van der Hast. La vegetació la conforma una gran varietat d’arbres, molts d’ells adquirits durant els nombrosos viatges al país natal a l’Àsia. El 2007 s’inaugura, amb el nom de Jardins dels Drets Humans, la remodelació d’aquest espai, obra de l’arquitecte municipal Jaume Graells, reforça la sensació de bosc frondós amb nou arbrat i en el recorregut inclou 30 plafons – llums que reprodueixen altres tants articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides 1948.
Finalitzada la ruta val a dir que la ciutat també conté, més enllà dels ja esmentats espais urbans propis d’aquest recorregut, tot un seguit d’intervencions al·legòriques a la pau i els drets humans que poden ser igualment visitades: llocs com els anomenats ‘Jardinets de la Gandhi’. Un petit parc inaugurat l’any 2000 dedicat a Mahatma Gandhi qui, malgrat haver estat nominat fins en cinc ocasions al Nobel de la Pau no va aconseguir mai el premi. Es dona la particularitat de què l’escultura dedicada a Gandhi que va ser instal·lada de forma permanent al parc, és obra d’Adolfo Pérez Esquivel, qui sí obtindria el Premi Nobel de la Pau l’any 1980 “pel seu compromís amb la defensa de la Democràcia i dels Drets Humans per mitjans no-violents enfront de les dictadures militars a l’Amèrica Llatina”. Altres intervencions artístiques com el ‘Mur de la Pau’, un mural pintat de manera col·lectiva l’any 2023 com a acompanyament als actes del World Peace Forum celebrat durant el mes de novembre a Barcelona. Finalment, i també com suggeriment complementari a la ruta, a la muntanya de Montuíc, pujant fins a l’Anella Olímpica, ens trobarem amb la ‘Campana de la Pau’, instal·lada amb motiu dels Jocs Olímpics mercès a una donació de l’Estat Federal alemany de Baden-Württemberg juntament amb un grup d’empreses alemanyes. La campana, de gairebé set tones de pes, va quedar instal·lada sobre una estructura metàl·lica dissenyada per l’arquitecta Beth Galí. Juntament amb les anelles olímpiques gravades en bronze es pot llegir també la paraula Pau en diversos idiomes.
