La ciutat és un ens vivent en transformació constant, que es renova i s’adapta a les necessitats i interessos dels seus habitants.
Hi ha petites transformacions que no solen tenir cap gran impacte sobre la fesomia dels barris o les zones on s’assenten: un bloc antic que s’enderroca o un solar buit on es pot construir un nou edifici; una zona verda nova o un edifici d’oficines… Petites transformacions que ocupen petites parcel·les en la immensitat de la ciutat.
Però, de tant en tant, apareixen oportunitats que generen transformacions i que, per les seves dimensions, arriben a modificar grans zones dins de la ciutat. Grans parcel·les que canvien d’ús, antigues instal·lacions en desús, zones agrícoles periurbanes que han estat absorbides pel creixement urbanístic, etc.
Quan sorgeixen aquest tipus d’oportunitats, un gran terreny que canvia a un ús nou es es pot destinar a coses diferents: s’hi pot construir una nova zona comercial, instal·lacions públiques —com poliesportius, escoles, hospitals, etc.— o edificis residencials.
En aquesta ruta ens centrarem en això últim. Grans operacions urbanístiques destinades principalment a un ús residencial que tenen un gran impacte en el paisatge on s’assenten. Són projectes urbanístics homogenis, dissenyats, planificats i construïts com un ens propi, diferenciats del barri on es troben. Són com petites ciutats dins la ciutat, amb les seves pròpies zones de pas, zones verdes, i zones destinades al comerç o a oficines.
El que ens interessa és veure com aquestes grans operacions modifiquen la fesomia del seu entorn, com creen nous espais públics i com es relacionen amb espais privats, així com amb el barri preexistent.
Aquesta ruta, a més, ens permet observar les diferències entre aquests projectes urbanístics segons el públic al qual van destinats, des de les classes benestants de la zona alta de Barcelona a les classes populars més properes a la Zona Franca.
Són espais que dibuixen els límits entre públic i privat.
Del barri a l’habitatge, de l’habitatge al barri.
3
1
