Aquests darrers anys, a Barcelona, han sorgit noves cooperatives d’habitatge com a resposta a la situació d’emergència residencial. Una alternativa no especulativa, basada en la propietat col·lectiva de l’edifici, i on el paper de la comunitat esdevé un tret diferencial per superar les condicions i limitacions de les promocions convencionals.
Com que el repte de l’habitatge és cíclic, aquesta ruta vol traçar genealogies amb una selecció d’obres de la ciutat que contribueixen a pensar en les possibilitats reals de l’arquitectura de l’habitatge cooperatiu en l’actualitat. Projectes que neixen de diferents motivacions sociopolítiques, econòmiques o ambientals, però unides per un fil de continuïtat pel que fa a l’actitud de trencament amb l’establert.
Comencem per la Casa Bloc (1932), on es materialitzen les propostes ideològiques i revolucionàries del GATCPAC. Un model experimental d’habitatge mínim per a la classe obrera que segueix les directrius del moviment modern, amb espais i serveis comunitaris per al benestar dels residents. Saltant als anys seixanta, la irrupció del cooperativisme en la construcció d’habitatge va créixer per proveir les seves sòcies d’habitatge assequible i d’una qualitat difícil de trobar en el mercat. Molts dels casos eren d’autopromoció, caracteritzats per una recerca de solucions austeres que posaven la mirada en el subjecte i futur habitant. És el cas de l’edifici en cooperativa de Lepant II (1961-1964), de MBM, o algunes de les primeres obres d’Emili Donato, com els habitatges a Vallcarca i els habitatges al carrer de Rosselló.
L’experimentació va seguir de la mà de Studio PER a la Casa Fullà (1966-1970), projecte que sintonitzava amb l’agitació cultural i política del moment. O de l’edifici Frégoli (1972-1975) d’Esteve Bonell, un altre bon exemple d’aquest ambient fèrtil i obert a noves maneres de viure. De manera coetània a aquestes obres es construeix l’edifici d’habitatges a l’avinguda del Coll del Portell (1971-1976), on Francesc Rius proposa un valent llenguatge tecnològic acompanyat d’una innovadora sensibilitat ambiental. Aquesta línia continuarà a la discreta obra dels habitatges al carrer de Sant Cugat (1982).
Arribant a l’actualitat, el relleu i la projecció de futur d’aquesta alternativa habitacional l’exemplifiquen els habitatges La Borda (2018) i La Chalmeta (2022), dues de les cooperatives en cessió d’ús ja construïdes, i a l’espera de moltes més en fase de promoció i construcció.









