Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2026 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2026 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Gemma Ferré Inés de Rivera Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2026 Lluis Andreu Sergi Ballester Marianela Pla Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2026 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

 

ETSAB

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Un cementiri, un passeig

  • Cap de setmana 

L’evolució natural dels cementiris ha estat la seva expulsió progressiva de les concentracions de població, dels llocs dels vius. Els petits patis al costat de les parròquies que servien de llocs de sepultura, amb l’auge demogràfic i l’hiper-densitat del les concentracions urbanes, va derivar en problemes de salubritat que es van solucionar amb propostes de caire higienista: els morts, fora de les ciutats. Els morts tindrien la seva pròpia ciutat, creant una frontera física i també cultural.

Amb aquesta directriu sorgeixen els primers cementiris moderns, aquells que ens ronden el cap quan la vida ens hi ha de portar. Un recinte tancat, edifics de nínxols formant carrers i, a la zona noble, un exèrcit d’escultures i panteons amb sorts diverses. El modernisme, especialment, ha deixat exemples memorables i de vegades pintorescs, com el cementiri d’Olius, que a dia d’avui ja són considerats patrimoni i apreciats per la ciutadania com a museus a l’aire lliure. Al respecte d’aquesta tipologia destacarà el cementiri de Montjuïc que, construït sobre la vessant marítima de la muntanya, introduirà el passeig i les vistes a la tipologia, en un exercici paisatgístic i arquitectònic de primer nivell. La construcció amb pedra picada de la mateixa muntanya arrodonirà un dels millors exemples d’arquitectura funeraria.

Podríem dir que, tot i que del 1883, serà l’inici del camí que seguiran alguns cementiris contemporanis, on el recorregut i la natura començaran a prendre protagonisme davant de la racionalitat organitzativa i l’espectacularitat individual dels panteons i mausoleus. Expulsats definitivament ben lluny dels nuclis urbans, les parcel·les amb pendent on s’ubicaran —les més econòmiques— els obligaran a establir un diàleg interesant que els aproparà més al parc que a la trama urbana, tal i com es pot apreciar clarament al les Roques Blanques, al Nou d’Igualada i al Nou de Girona. D’alguna manera, es desproveiran de la tradició catòlica del sud d’Europa i es quedaran a mig camí entre aquesta i la tradició nòrdica, on els cementiris es tracten com espais públics naturals i on prima el ritual de retorn del cos a la natura.

Tot i que es fantasiós pensar-ho, seria meravellòs que, en una futura expansió hipotètica de les ciutats, aquests cementiris quedessin absorbits i, ja sense fronteres, esdevinguessin un espai públic més de la ciutat, sense necessitat de separar les ciutats dels morts de la dels vius i, d’alguna manera, fer-nos companyia.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (19)