La corba, com a recurs geomètric associat al disseny arquitectònic, és present en un nombrós conjunt d’edificis de la ciutat de Barcelona. Algunes vegades és una estratègia associada a la resolució de requisits constructius, com en les cobertes de les Escoles Provisionals de la Sagrada Família o en l’Església de Sant Lluís Gonzaga. En unes altres, es presenta com a valor simbòlic d’al·legories formals a través de projectes urbans, com la passera que uneix el moll de la Fusta amb el Centre Comercial Maremàgnum, o d’edificis com l’Hotel Vela i el World Trade Center Barcelona, tots dos a la zona portuària.
No obstant això, la corba també s’ha fet servir en moltes ocasions com a element d’integració urbana, per resoldre la implantació d’arquitectures que, pel seu particular emplaçament, romanen aïllades en termes de singularitat, i dissociades, per tant, d’ordenacions urbanístiques ordinàries pel que fa al seu entorn. Casos com el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya, l’església de Sant Gregori Taumaturg, els edificis Trade de Coderch, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’edifici Nexus I del campus UPC, l’edifici Catalana Occidente o la torre Agbar comparteixen estratègia en aquest sentit.
Entre la varietat de casos tipològics que integren la corba com a suport de disseny, hi ha les arquitectures amb un funcionament intern vertebrat per la inclusió d’aquesta geometria en el projecte. Tenim un exemple recent en els nous vestíbuls d’accés a la línia 9 de Metro de la Zona Universitària de Barcelona, on les bateries d’ascensors i les rampes de circulació adaptada queden integrats i ordenats mitjançant elements corbs. Finalment, val la pena ressenyar aquells projectes en què la corba pot estar associada a especificitats programàtiques intrínseques, i fins i tot netament tipològiques. En aquest sentit, les places de braus o els pavellons esportius figuren clarament en primer lloc. Són precisament aquest tipus d’equipaments, els pavellons esportius, els que sovint han acabat aglutinant moltes de les característiques exposades anteriorment i han solucionat amb corbes els requeriments estructurals d’ús, els urbans d’emplaçament, els funcionals —per la geometria que ha de disposar els espectadors davant de l’espectacle— i, fins i tot, com en el cas del Palau Sant Jordi, han fet servir la corba com a recurs d’integració en el paisatge.
11
