La corba com a recurs geomètric associat al disseny arquitectònic és present en un nombrós conjunt d’edificis de la ciutat de Barcelona. A vegades, la corba es presenta com a estratègia associada a la resolució de requeriments constructius mitjançant exemples com les cobertes de les Escoles Provisionals de la Sagrada Família o l’Església de Sant Lluís Gonzaga. En unes altres, com a valor simbòlic d’al·legories formals a través de projectes urbans com la passera que uneix el Moll de la Fusta amb el Centre Comercial Maremàgnum o edificis com l’Hotel Vela i el World Trade Center Barcelona, tots dos en zona portuària.
La corba, no obstant això, també ha estat utilitzada en moltes ocasions com a element d’integració urbana per a resoldre la implantació d’arquitectures que, pel seu particular emplaçament, romanen aïllades en termes de singularitat i dissociades, per tant, d’ordenacions urbanístiques ordinàries respecte al seu entorn. Casos com el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya, l’Església de Sant Gregori Taumaturg, els Edificis Trade de Coderch, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’edifici Nexus I del campus UPC, l’Edifici Catalana Occidente, o la Torre Agbar comparteixen estratègia en aquest sentit.
Enriqueix la varietat de casos tipològics que integren la corba com a suport de disseny, aquelles arquitectures el funcionament intern de les quals queda vertebrat per la seva inclusió en el projecte. Tenim un exemple de recent finalització a través dels nous vestíbuls d’accés a la línia 9 de Metro de la Zona Universitària de Barcelona, en els quals les bateries d’ascensors i les rampes de circulació adaptada queden integrats i ordenats mitjançant elements corbs. Finalment, val la pena ressenyar aquells projectes en els quals la corba pot aparèixer associada a especificitats programàtiques intrínseques i fins i tot netament tipològiques. En aquest sentit les Places de braus o els pavellons esportius apareixen clarament en primer lloc. Són precisament en moltes ocasions aquest tipus d’equipaments, els pavellons esportius, els que han acabat per aglutinar molt de l’exposat anteriorment per a donar solució mitjançant corbes a requeriments estructurals d’ús, urbans d’emplaçament, funcionals per la geometria que ha de disposar als espectadors respecte a l’espectacle i fins i tot, com en el cas del Palau Sant Jordi, com a recurs d’integració en el paisatge.