Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Arquitectura des de la corba

  • 1 dia 
per Julián García Hernández

La corba com a recurs geomètric associat al disseny arquitectònic és present en un nombrós conjunt d’edificis de la ciutat de Barcelona. A vegades, la corba es presenta com a estratègia associada a la resolució de requeriments constructius mitjançant exemples com les cobertes de les Escoles Provisionals de la Sagrada Família o l’Església de Sant Lluís Gonzaga. En unes altres, com a valor simbòlic d’al·legories formals a través de projectes urbans com la passera que uneix el Moll de la Fusta amb el Centre Comercial Maremàgnum o edificis com l’Hotel Vela i el World Trade Center Barcelona, tots dos en zona portuària.

La corba, no obstant això, també ha estat utilitzada en moltes ocasions com a element d’integració urbana per a resoldre la implantació d’arquitectures que, pel seu particular emplaçament, romanen aïllades en termes de singularitat i dissociades, per tant, d’ordenacions urbanístiques ordinàries respecte al seu entorn. Casos com el Centre Meteorològic Territorial de Catalunya, l’Església de Sant Gregori Taumaturg, els Edificis Trade de Coderch, el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, l’edifici Nexus I del campus UPC, l’Edifici Catalana Occidente, o la Torre Agbar comparteixen estratègia en aquest sentit.

Enriqueix la varietat de casos tipològics que integren la corba com a suport de disseny, aquelles arquitectures el funcionament intern de les quals queda vertebrat per la seva inclusió en el projecte. Tenim un exemple de recent finalització a través dels nous vestíbuls d’accés a la línia 9 de Metro de la Zona Universitària de Barcelona, en els quals les bateries d’ascensors i les rampes de circulació adaptada queden integrats i ordenats mitjançant elements corbs. Finalment, val la pena ressenyar aquells projectes en els quals la corba pot aparèixer associada a especificitats programàtiques intrínseques i fins i tot netament tipològiques. En aquest sentit les Places de braus o els pavellons esportius apareixen clarament en primer lloc. Són precisament en moltes ocasions aquest tipus d’equipaments, els pavellons esportius, els que han acabat per aglutinar molt de l’exposat anteriorment per a donar solució mitjançant corbes a requeriments estructurals d’ús, urbans d’emplaçament, funcionals per la geometria que ha de disposar als espectadors respecte a l’espectacle i fins i tot, com en el cas del Palau Sant Jordi, com a recurs d’integració en el paisatge.

m'agrada 11
Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí