Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Bonet Castellana i Puig Torné al Cap Salou

  • Mig dia 
per Anna Martínez Duran

L’itinerari proposa el reconeixement d’algunes obres d’Antoni Bonet i Josep Puig Torné a la Urbanització Cap Salou, construïda entre 1960 i 1964. Coincidint amb els anys d’inici del turisme de sol i platja, i amb l’obertura de la carretera de la Costa, que uneix la Universitat Laboral de Tarragona (1951), amb Salou, la promotora Nostra Senyora de Núria encarrega als dos arquitectes la urbanització de la vessant sud-oest d’aquest promontori rocós, que s’endinsa al mar en puntes abruptes i cales arrecerades. El far de Punta Falconeres era l’única preexistència construïda, en un paisatge de pinedes, conreus de secà i alguns camins.

Bonet havia obert despatx a Barcelona (1959), i estava col·laborant amb Puig Torné en el Complex Turístic Politur de Platja d’Aro (Girona). Son anys molt prolífics, en els quals van poder treballar en una “nova gama de formes, qualitats, conceptes i ambients totalment nous, sense cap mena de restriccions, ni idees preconcebudes, ni imitades”. 

A Cap Salou, la topografia, l’orientació, i les visuals, marcaran el traçat de la urbanització i la disposició de les edificacions. A diferència de Punta Ballena (Uruguay, 1945-48), aquí la gran roca determinarà un traçat de carrers orgànic, amb ramals corbats, que es creuen  en angles oberts i acaben en culs-de-sac: bosses d’aparcament i miradors. Un doble circuit de camins i escales donarà accés peatonal a les parcel·les.                                         

El llenguatge tradicional de les construccions agràries es fa aparent en els murets de pedra i les plataformes integrades a la roca, sobre les que disposar el llenguatge abstracte de les construccions: murs blancs, voladius, terrasses, grans obertures de vidre, persianes. Els edificis, formats per agregació, s’esgraonen i es fragmenten, adaptant-se al terreny, amb alçades que no superen la capçada dels pins. L’objectiu era “passar desapercebut” i només la Torre Itàlia, a la part més alta i plana de la urbanització, es planteja com a fita visual.               

Els accessos en cotxe no interfereixen en la privacitat dels espais comuns: patis, porxos, passatges i piscines, que ens introdueixen a l’escala domèstica, ni en les visuals dels habitatges, obertes i diàfanes sobre l’horitzó mediterrani. Diferents tipologies, pròpies dels temps de vacances, es combinen dintre d’un mateix conjunt. L’ordre l’aporta la retícula modular, la sistematització dels elements constructius, i l’ús d’una geometria regular, inclosos els triangles, que reprodueixen les formes del paisatge. L’obra dels dos arquitectes inclou un projecte d’oratori a Nostra Senyora del Mar, a la Cala Crancs, on es preveia situar el centre cívic de la urbanització.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (2)