El títol de la ruta, que proposa el clàssic descens des de la serralada de Collserola fins a la platja en el sentit de les rieres, també fa referència a dos fets rellevants. El primer, que les dues primeres obres a Barcelona de José Antonio Coderch es troben, exactament, a Sant Gervasi i a la Barceloneta. A Sant Gervasi, la residència familiar que va projectar el 1946 a la tranquil·la plaça de Calvó, un dels llocs de la classe benestant de la ciutat a la qual pertanyia l’arquitecte; a la Barceloneta, els habitatges per a la cooperativa obrera la Maquinista i la Casa de la Marina per a l’humil barri de pescadors de la ciutat. En aquest sentit, cal no oblidar que el seu pare havia estat enginyer en cap del port de la ciutat, fet que, des de l’àmbit familiar, vincularia Coderch amb les activitats marítimes.
Anys més tard, el mateix Coderch serviria al bàndol revoltat de la Guerra Civil Espanyola com a oficial de complement, donada la seva condició d’universitari. Acabada la guerra, com que era al bàndol vencedor, no es fa estrany que els seus primers i únics encàrrecs públics del règim —del qual aviat es desencantaria i pel qual no tornaria a treballar— vinguessin de part de l’Instituto Social de la Marina, un ens públic destinat a la millora de la vida dels pescadors, alguns dels quals sovint malvivien en barraques al litoral del port. Com es desprèn del seu famós article “No son genios lo que necesitamos ahora”, Coderch estava captivat pels valors de la classe obrera conservadora i els defensava: la fidelitat a l’ofici, la tradició, la fe, l’arrelament al lloc o l’honor estaran presents en tota la seva obra; per la naturalesa d’aquests primers encàrrecs públics, es fa palès que entroncaven fermament amb les seves conviccions.
Pel que fa a l’etapa formativa prèvia cal dir que, durant la dècada anterior, l’arquitecte català s’havia forjat a primer a Madrid sota la Dirección General de Arquitectura, després com a arquitecte assessor de l’Obra Sindical del Hogar —ambdós organismes encarregats de pensar la reconstrucció del país després dels estralls de la guerra— i, finalment, com a arquitecte municipal de Sitges.
Fet aquest preàmbul, que prova de vincular l’origen social de Coderch i els seus ideals amb els seus primers encàrrecs, la resta d’obres a Barcelona són de molt diversa envergadura i caràcter, tot i que, com que són promocions únicament privades —atès que ja s’havia distanciat del règim—, la majoria es trobaran a la zona alta de la ciutat, allà on la nova burgesia s’estava assentant. La manera de tractar la ciutat variarà segons la naturalesa de les feines: des de la “ciutat dins la ciutat”, practicada a gran escala a les cotxeres de Sarrià —que d’alguna manera s’emparenta amb el conjunt de la Maquinista—, fins a diferents assajos a la frontera entre la ciutat compacta i la ciutat dispersa —els habitatges Monitor en cantonada, el bloc aïllat de Johann Sebastian Bach o el bloc fragmentat dels habitatges Banco Urquijo—, passant per edificis corporatius notables com l’Institut Francès o els edificis Trade. També destaquen, a escala més domèstica, el recolliment de la casa Tàpies o la discreció de la casa Güell.
Aquest Coderch urbà s’allunya, doncs, de la seva imatge més coneguda i arquetípica, vinculada a les cases d’estiueig o a segones residències emblanquinades i mediterrànies, però escenifica el respecte per l’ofici, la fidelitat als ideals i la constant cerca d’un llenguatge que, a base d’insistència, li acaba sent propi.
2
2
