El títol de la ruta, que fa el plantejament clàssic de descens des de la serralada de Collserola fins a la platja en el sentit de les rieres, també fa referència a dos fets rellevants. El primer, que les dues primeres obres a Barcelona de José Antonio Coderch es troben, exactament, a Sant Gervasi i a la Barceloneta. A Sant Gervasi, la residència familiar que va projectar el 1946 a la tranquil·la plaça Calvó, un dels llocs de la classe benestant de la ciutat a la que l’arquitecte pertanyia; a la Barceloneta, els Habitatges per a la Cooperativa Obrera la Maquinista i la Casa de la Marina per l’humil barri de pescadors de la ciutat. En aquest sentit, cal no oblidar que el seu pare havia estat enginyer en cap del port de la ciutat, fet que, des de l’àmbit familiar, vincularia Coderch amb les activitats marítimes. Anys més tard, el propi Coderch serviria al bàndol revoltat de la guerra civil espanyola com a oficial de complement donada la seva condició d’universitari. Acabada la guerra i estant al bàndol vencedor, no es fa estrany que els seus primers i únics encàrrecs públics del règim, del que aviat es desencantaria i pel qual no tornaria a treballar, vinguessin de part de l’Instituto Social de la Marina, un ens públic destinat a la millora de vida dels pescadors, alguns dels quals sovint malvivien en barraques al litoral del port. Com es desprèn al seu famós text ‘No son genios lo que necesitamos ahora’, Coderch estava captivat i defensava els valors de la classe obrera conservadora: la fidelitat a l’ofici, la tradició, la fe, l’arrelament al lloc o l’honor estaran presents en tota la seva obra; es fa palès que la naturalesa d’aquests primers encàrrecs públics entroncaven fermament amb les seves conviccions. Com a etapa formativa prèvia, cal mencionar que, durant la dècada anterior, l’arquitecte català s’havia forjat a primer a Madrid sota la Dirección General de Arquitectura, després com a arquitecte assessor de l’Obra Sindical del Hogar —ambdós organismes encarregats de pensar la reconstrucció del país després dels estralls de la guerra— i, finalment, com a arquitecte municipal de Sitges.
Fet aquest preàmbul que prova de vincular l’origen social de Coderch, els seus ideals i els seus primers encàrrecs, la resta de treballs a Barcelona són de molt diversa envergadura i caràcter tot i que, en tractar-se ja de promocions únicament privades en haver-se distanciat del règim, la majoria d’elles es trobaran a la zona alta de la ciutat, allà on la nova burgesia s’estava assentant. La manera de tractar la ciutat variarà segons la naturalesa de les feines: des de la “ciutat dins la ciutat” practicada a gran escala a les Cotxeres de Sarrià —que d’alguna manera s’emparenta amb els de la Maquinista—, fins a diferents assajos en la frontera entre la ciutat compacta i la ciutat dispersa — els habitatges Monitor en cantonada, el bloc aïllat de Johann Sebastian Bach o el bloc fragmentat dels habitatges Banc Urquijo—, passant per edificis corporatius notables com l’Institut Francès o els Edificis Trade. També, destaquen, a escala més domèstica, el recolliment de la casa Tàpies o la discreció de la casa Güell.
Aquest Coderch urbà s’allunya doncs de la seva imatge més coneguda i arquetípica, vinculada a les cases d’estiueig o segones residències emblanquinades i mediterrànies, però escenifica el respecte per l’ofici, la fidelitat als ideals i la constant cerca d’un llenguatge que, a base d’insistència, li acaba sent propi.
