Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

De Bofill a Corberó: indústria i modernisme

  • Dues hores i 30 min 
per Mariana de Delás

Durant el segle XIX i principis del XX, Esplugues de Llobregat i Sant Just Desvern van passar de ser petites localitats agrícoles a convertir-se en importants enclavaments industrials. Gràcies a la seva proximitat a Barcelona i al seu fàcil accés a recursos naturals i rutes comercials, les fàbriques van començar a proliferar, atraient una creixent població obrera i fomentant l’auge d’una burgesia que va començar a construir grans residències, simbolitzant la voluntat modernitzadora de la societat catalana.

En aquest crisol de paisatges urbans s’identifica una relació simbiòtica entre indústria i modernisme, nodrint-se mútuament tant econòmicament com estèticament. A la fàbrica de Ceràmica Pujol i Bausis es produïa la major part de les ceràmiques utilitzades posteriorment per Gaudí, Puig i Cadafalch o Marcel·lí Coquillat i Llofriu en diverses residències properes com la Torre Canigó o la Casa Pere Pruna. A més, aquestes mateixes famílies burgeses, enriquides per la nova indústria i impulsades per un esperit de progrés, no van dubtar a invertir en la modernització de les seves antigues propietats agrícoles, transformant les seves masies i torres, comprometent-se amb l’avanç cultural i estètic, com va succeir a Can Ginestar.

En una generació posterior, hereva d’aquest boom industrial i cultural i amb la mateixa ansietat modernitzadora, Esplugues i Sant Just van trobar en Ricardo Bofill i Xavier Corberó els seus intèrprets més innovadors. Bofill, anant d’allò industrial a allò domèstic, va combinant el brutalisme i el modernisme en un exercici de reinterpretació radical de la funció industrial a La Fàbrica, i aconsegueix fusionar una visió contundent sobre fabricació industrialitzada domèstica als habitatges Walden 7.

Xavier Corberó, per la seva banda, a la seva “casa-taller”, va d’allò domèstic a allò industrial, partint de la unió de molts petits habitatges i integrant art i funcionalitat. Il·lustra com l’arquitectura i l’art poden actuar com a agents de canvi conjunt i testimonis d’una nova època de transformació i creixement.

Són aquestes localitats, aquelles que van néixer com a llocs de descompressió de la gran ciutat,  les que rendeixen homenatge i creixen des del passat cap al futur i ens serveixen com miralls harmònics del que succeeix al centre de les metròpolis. Plasmen el seu fervor com a reflex d’un bulliciós passat, una espècie de “món de les idees” tan platònic que, des de la fusió, construeix la seva pròpia identitat, única. Val la pena fer una visita pausada per descobrir-les pas a pas. 

Tornar

Autors ( 15 )