Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

El museu dels meus somnis

  • Cap de setmana 
per Arrate Abaigar Villota

L’any 1987, Remy Zaugg va escriure “El museu d’art dels meus somnis o el lloc de l’obra i de l’home”, explorant la intersecció entre art, espectador i entorn museístic, i detallant les condicions òptimes per a l’experiència artística. Per a dissenyar un bon museu, cal establir i entendre quins paràmetres cal valorar i estudiar. A través d’una breu ruta d’un cap de setmana —constituïda per espais per a l’art, però també per altres equipaments— es busca respondre a com dissenyar un museu ideal, el museu dels meus somnis.

Un museu ha de generar un espai urbà interessant. L’Atlàntida de Vic, encara que sigui un centre d’arts escèniques, exemplifica això amb una consecució d’espais que actuen com a frontissa amb l’entorn proper; provocant allò que tot equipament cultural hauria de ser, un punt de referència per a la ciutat.

Un museu ha de redefinir el seu context. El Museu del Ter, amb la seva reinterpretació de la façana existent de Ca Sanglas, aconsegueix no només una harmoniosa integració amb l’entorn natural, sinó que en revaloritza el patrimoni. De la mateixa forma, el Parc de la Pedra Tosca aconsegueix, amb una petita intervenció, redefinir la nostra mirada de l’entorn natural.

Un museu ha de plantejar una correcta circulació i seqüència museogràfica. El Museu Episcopal de Vic ofereix una sublim lliçó, quant a disseny espacial es refereix, amb un moviment orgànic a través de la seva exposició sacra.

Un museu ha de ser un lloc interessant. L’espai i la seva grandiositat són essencials, com demostra el MNATEC, reformulant l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover i la seva impressionant estructura.

Finalment, un museu ha de parar esment al detall. La meticulositat amb la qual es desenvolupa el Centre Cultural de Terrassa, recorda a la Fundação Calouste Gulbenkian de Lisboa. Destaquen especialment els sostres; la importància del mòdul, la materialitat i la col·locació dels dispositius específics; una joia amagada.

En conclusió, un museu és un lloc, que lluny de ser aliè a la persona, és un refugi on acudir per a trobar-se amb la cultura i entendre el nostre lloc al món.

m'agrada 24
no m'agrada 1
Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies