Entre el 24 d’octubre de 2001 i el 27 de gener 2002, el CCCB va acollir una exposició d’aquelles que esdevenen de culte. Oscar Tusquets Blanca, creador i director de l’exposició, citava —recordant a Josep Maria Sostres— en el seu catàleg:
“…el pla horitzontal, com a superfície transitable, va haver de ser una aportació de la creativitat humana, ja que no es troba mai a la natura, perquè només trobem aquesta geometria a l’aigua en repòs i damunt l’aigua no es pot, llevat de les Sagrades Escriptures, caminar.”
“…l’home, alliberat de l’entrebanc d’haver de caminar atent als accidents del terreny, va començar a passejar al mateix temps que pensava en els seus assumptes, i així a afeccionar-se als raonaments abstractes que l’havien de portar a la filosofia.”
“… si construir plans per desplaçar-se horitzontalment no era pas un fet obvi, sinó que demanava un acte creatiu, imaginar una successió de plans horitzontals a distints nivells per desplaçar-se dins les tres dimensions, construir escales, era una fita arquitectònica i cultural de primera magnitud.”
Aquesta ruta proposa un recorregut per tots aquells exemples d’escales que l’exposició va mostrar dins del territori català, ja siguin aquestes de tram recte, que sorgeixen del mur, de trams paral·lels, de dos trams en angle, de diversos rams, imperials, samba, a l’aire, amb o sense barana, aleatòries, de traçat corb, de pujada al cel o de descens cap a l’infern, possibles o impossibles, proporcionades o desproporcionades…
Això sí, tal i com l’exposició concloïa, gran part de les escales que l’itinerari recorre, no serien acceptades, per un o altre motiu, segons les normatives vigents del nostre país. Un rèquiem per un element arquitectònic —ja des de llavors— en perill d’extinció, degut a la seva evolució en una peça estrictament funcional i estandarditzada.
