Vivim en una època d’abundància i excés comunicatiu en què els premis no són una excepció, sinó més aviat una de les conseqüències. Aquest batibull de guardons, que en moltes ocasions és l’escissió de la capelleta de la capelleta de grups d’arquitectes —i de vegades senzillament un negoci—, té a la ciutat de Barcelona un origen, una font primigènia: el concurs anual d’edificis i establiments que l’Ajuntament de Barcelona va instaurar l’any 1899 i que, de segur, va ser el naixement de moltes discòrdies. Han passat 125 anys i podem ben assegurar que en aquest sentit no ha canviat res.
L’excepcionalitat de ser el primer i únic premi d’edificis i establiments —gresol d’una època daurada per a l’arquitectura catalana— li va conferir una importància i un prestigi molt rellevants en la societat barcelonina de principis del segle XX. Aquest camí, que els Premis FAD van voler seguir després de la Guerra Civil Espanyola amb l’impuls d’Oriol Bohigas, avui gairebé només és un esdeveniment d’interès per als professionals. L’atomització els ha acabat d’aigualir.
Repassem, però, grans edificis, i també sorpreses i confirmacions: Antoni Gaudí, primer guardonat amb la Casa Calvet —una de les seves obres menys conegudes actualment a Barcelona—, mai més va obtenir cap distinció; el món de la indústria, gran mecenes de l’arquitectura modernista, va remarcar la fàbrica com a digna de menció amb el conjunt industrial de Casaramona; el mateix premi que havia posat al cim el modernisme també va ser l’encarregat de sacrificar-lo a mans del mandat dels nous temps de l’higienisme noucentista. Serien uns altres nous temps, els del moviment modern, que acabarien sacsejant-ho tot i donant el cop de gràcia als mateixos premis. Tot i això, el concurs encara va tenir temps de premiar amb una menció la fàbrica Myrurgia d’Antoni Puig Gairalt, a mig camí entre l’art-déco i el racionalisme a manera de comiat i anunci, i també de saber entomar els nous corrents. La Segona República picava a la porta.
La selecció d’aquest recorregut d’època, tret de la fàbrica Myrurgia com a final simbòlic, mostra exclusivament els edificis distingits amb el primer premi. Malauradament, de la categoria d’establiments només es conserva la Fonda Espanya, ja que la resta, per la seva mateixa naturalesa efímera, han desaparegut. L’itinerari revelarà oblits, canvis de rasant, i, sobretot, mostrarà una part important de la millor arquitectura d’aquell període.
