Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

Habitatge d’alta muntanya a la Vall d’Aran

  • Dues hores i 30 min 

El 9 de març de 1919 entraven a la Vall d’Aran, pel Port de la Bonaigua fins a Salardú, tres esquiadors del Centre Excursionista de Catalunya carregats de material d’esquí per repartir entre la població local. Aquest projecte de la Mancomunitat de Catalunya, promogut per Josep Puig i Cadafalch, entre d’altres, buscava facilitar la mobilitat i el dia a dia dels habitants de la Vall. El material es va rebre amb entusiasme entre alguns aranesos i va aconseguir florir la llavor de l’esquí a mig camí entre l’esport i l’eina de treball.

No serà fins el 1964, però, que el primer telecadira entrarà en funcionament a Baqueira, i amb aquesta efemèride s’obrirà via a l’explotació de la Vall per als esports d’hivern i el turisme de muntanya per part d’una burgesia que, a part de conquerir la costa, veu en la neu i particularment en l’esquí el seu estandart per al lleure hivernal.

Es aquí on l’arquitectura moderna entronca amb l’arquitectura de muntanya, tot i que una dècada abans, sobretot amb Josep Maria Sostres al capdavant, ja s’havien dut a terme aproximacions a l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès. Des de les interpretacions i adaptacions de MBM a la Casa Heredero seguint els postulats del Team X fins a la posmodernitat aplicada de Cristian Cirici a la Borda d’en Roy, el recorregut explora diferents maneres d’abordar l’habitatge d’alta muntanya que defugi la caricatura i el pastitx.

Tornar

Autors ( 9 )