Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

J.J.O.O. BCN ’92: Els Jocs, més enllà de Barcelona

  • Dues hores i 30 min 

És evident que un dels grans èxits dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 va ser aconseguir implicar-hi gran part de la societat catalana i, per assolir aquesta fita, la descentralització de les competicions escampades en diverses subseus arreu del territori va ser-ne una de les claus de l’èxit. Fora del cas singular de Banyoles, que va desenvolupar una petita Vila Olímpica, poblacions com Badalona, L’Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès o Terrassa van acollir diverses disciplines.

En alguns dels casos, l’elecció d’aquestes subseus tenia una relació directa amb l’arrelament dels esports amb les ciutats d’acollida. La relació de Terrassa amb l’hoquei és històrica, de la mateixa manera que el bàsquet a Badalona, amb un Joventut que viuria una etapa gloriosa a Europa entre els 80 i els 90. D’altres, com l’elecció de Mollet del Vallès per a les competicions de tir, responien a la disponibilitat d’unes instal·lacions de l’escola de polícia que, una vegada passats els jocs, podrien aprofitar la inversió realitzada. I és que aquest era l’esperit amb que el Comité Organitzador volia decidir les actuacions a realitzar: la seva continuitat una vegada finalitzats els jocs, el seu aprofitament a llarg termini.

A aquestes decisions d’ordre pràctic s’hi suma la casuística política: l’alcalde durant les olimpiades de Barcelona, Pasqual Maragall, formava part del mateix partit, el PSC, que els alcaldes de les altres ciutats esmentades, cosa que de ben segur va afavorir la fluidesa entre institucions i la inclinació de certes decisions. En qualsevol cas, l’objectiu s’ha assolit: les instal·lacions segueixen en funcionament i a disposició pública.

Tornar

Autors ( 11 )