“Els naturals del Camp de Tarragona perceben millor la bellesa, amb més claredat, que els barcelonins”, deia Jujol a Ràfols, per animar-lo en les seves classes a l’escola d’arquitectura. Per entendre l’arquitectura de Jujol cal anar a la font, on l’entorn i l’arquitectura es fan un, on el Camp de Tarragona i l’arquitectura de Jujol són una única cosa.
Si hom va caminant atzarosament pel Camp i no troba cap obra de Jujol, potser l’intentarà capir, però, com que és de fora del Camp, li costarà més d’entendre’n la bellesa; si hom va pel Camp i troba una obra de Jujol, l’observa i l’entén mínimament, veurà que li dona les claus per mirar el Camp amb unes noves ulleres: l’obra de Jujol fa que s’entengui la bellesa del territori on ha estat concebuda. Això no ens hauria de ser nou: nosaltres no coneixem Manhattan si no és a través de Scorsese o de Woody Allen; no coneixem Dublín sinó els dublinesos que ens va descriure Joyce; no coneixeríem el Sant-Victoire sense Cézanne, i tampoc la bellesa del Camp de Tarragona sense Jujol!
Si quan arribem a Vistabella no ens hem fixat en el Camp que ens envolta, dins l’església hi ha representat el món celestial barrejat amb la representació de les espècies eucarístiques que s’hi troben llaurades —blat i raïm, pa i vi—, amb uns intermediaris entre el cel i la terra que poden ser abellots o un àngel; si quan estem a Can Bofarull ens adonem de la quantitat d’animalons que hi ha per tot arreu, després veurem els bitxos que surten de la terra; si quan estem arribant a Creixell veiem ―ja des de l’autopista― el penell que corona l’església, ens adonem que hem de buscar al Camp l’al·legoria del lleó perseguit per la creu; si ens aturem a la font-sortidor de l’ermita de Loreto, trobem una obra amb una peanya de pedra que es troba ancorada al terreny, perquè hi ha una serp que surt de terra mentre una bèstia alada platejada ha baixat del cel, s’hi ha posat al damunt i per la boca li brolla l’aigua que surt de la terra. Jujol ens fa estar atents al que passi a la terra i al cel, ens fa observar el Camp.
Aneu a fer la ruta, agafeu el cotxe, o millor la bici, o millor calceu-vos unes xiruques, truqueu als llocs perquè us els obrin, descobriu dins les esglésies les intervencions que hi va fer, trobeu les petites intervencions seves que hi ha disseminades pel territori, mireu el Camp amb les ulleres que us ha posat Jujol. Així, haureu descobert el territori Jujol.
2
