De les 47 firmes arquitectòniques que han rebut el premi Pritzker des del 1979, catorze han construït a Barcelona. Segons un tòpic estès entre els arquitectes locals, hi han deixat les seves pitjors obres. Sent un tòpic subjectiu, és opinable: diria que en la meitat dels casos no és cert, i en la resta, discutible. En canvi, és un fet objectiu que la majoria dels encàrrecs barcelonins es van cursar als autors abans de ser premiats. Llevat dels casos de I.M. Pei (guardonat el 1983), coautor amb Cobb i Freed del World Trade Center (WTC), i de Richard Meier (1984), responsable del MACBA.
La ruta comença precisament amb Meier que, convidat per l’alcalde Maragall a iniciar la regeneració arquitectònica del Raval, hi va encaixar la neoracionalista seu del MACBA. Segueix per les Arenes, cos taurí de façana mudéjar que Richard Rogers (2007) va tunejar amb elements futuristes. Caminant per Gran Via fins a l’Hospitalet s’arriba a la Ciutat de la Justícia, nou blocs sobris i ocres de David Chipperfield (2023). Més enllà, a la plaça d’Europa de l’Hospitalet, hi ha les obres de Toyo Ito (2013) i RCR (2017): les torres Fira, i en particular la d’anatomia arbòria, vermellosa, i l’edifici Olympus, amb la seva exo-estructura metàl·lica de secció esglaonada.
Pujant a Montjuïc trobem el Palau Sant Jordi d’Arata Isozaki (2019) i, a l’altra banda de la muntanya, a la zona portuària, el WTC de Pei. Seguint la línia costanera s’arriba al Peix de coure i refulgent de Frank Gehry (1989). I, una mica més enllà, el Centre Meteorològic d’Álvaro Siza (1992), de planta circular.
Encara al costat del mar, a l’extrem nord de la Diagonal, hi ha l’Edifici Fòrum, d’Herzog & de Meuron (2001), triangular, blau i abstret, i a la Diagonal, al costat de Glòries, l’afusada torre Agbar de Jean Nouvel (2008). A prop de l’extrem sud d’aquesta avinguda s’estén el gratacel ajagut de Rafael Moneo (1996) i Manuel de Solà-Morales.
Dues obres al perímetre barceloní tanquen aquesta ruta: l’esvelta torre de Collserola, de Norman Foster (1999), presidint la ciutat i, a Santa Coloma, el conjunt residencial La Pallaresa, d’Eduardo Souto de Moura (2011).
