Cerdà pretenia no repetir a l’Eixample els errors dolorosos patits a la ciutat emmurallada, i per això va estudiar-la a fons. Aquest fet va vincular per primera vegada l’estadística a l’urbanisme i així demostrà que durant les epidèmies els morts augmentaven als carrers més estrets. Per això va projectar un Eixample amb una xarxa viària de com a mínim vint metres d’amplada. Domènech i Montaner ho criticava proclamant que no s’hi podria viure, de corrents d’aire que hi havia.
Aquest itinerari mostra detalls que evidencien una ciutat emmurallada ofegada per una insuportable densitat només superada per Calcuta. Comença al núm. 6 del carrer de les Caputxes, on es concentra una intensitat que va atraure dibuixants, pintors i fotògrafs. Una doble arcada va permetre ampliar la casa amb un enorme cos afegit. La façana va ser esglaonada per guanyar espai; aquest mateix procediment va ser imitat al costat, al núm. 5. L’Ajuntament va prohibir aquesta construcció que ofegava l’espai públic. Entre aquests dos edificis i la façana de Santa Maria del Mar hi havia un cementiri, que va ser convertit en plaça.
Argenteria, el carrer gremial de més categoria, va tolerar enlairar cases sobre carrers: Brosolí, Junyí i Gíriti; aquest últim nom és la deformació de “Gíra-t’hi”, de tan estret i angular que és. L’itinerari fins a Montcada apareix ple de guardacantons als xamfrans per protegir l’agressió dels carros en tombar-los. Es van introduir direccions úniques, com mostra el rètol a l’angle de Mirallers i Sombrerers. Podem veure més guardacantons a Canvis Vells i a Sombrerers. Passem davant del carrer de les Mosques, el més estret de tots, amb 1,10 m; el 1441 rebé el nom per la brutícia que s’hi acumulava. Entrem al carrer de l’Arc de Sant Vicenç, amb un edifici enlairat sobre el buit de la calçada i, quan girem al carrer de la Seca, trobem la mateixa pràctica aberrant. El nom d’aquest últim correspon a la històrica fàbrica de la Moneda, un espai que va ser rehabilitat per allotjar la Fundació Brossa. I girem un colze més encara, al carrer de la Cirera, per entrar finalment a Flassaders i retrobar el carrer de les Mosques. Asfixiant!
