Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

La densitat que defugí Cerdà

  • 1-2 Hores 
per Lluís Permanyer

Cerdà pretenia no repetir a l’Eixample els errors dolorosos patits a la ciutat emmurallada, i per això va estudiar-la a fons. Aquest fet va vincular per primera vegada l’estadística a l’urbanisme i així demostrà que durant les epidèmies els morts augmentaven als carrers més estrets. Per això va projectar un Eixample amb una xarxa viària de com a mínim vint metres d’amplada. Domènech i Montaner ho criticava proclamant que no s’hi podria viure de corrents d’aire.

Aquest itinerari mostra detalls que evidencien una ciutat emmurallada ofegada per una insuportable densitat només superada per Calcuta. Comença a Caputxes, 6, on es concentra una intensitat que va atraure des del segle XIX dibuixants, pintors i fotògrafs. Una doble arcada va permetre ampliar la casa amb un enorme cos afegit. La façana va ser esglaonada per guanyar espai; aquest mateix procediment va ser imitat al costat: Caputxes, 5. L’Ajuntament va prohibir aquesta construcció que ofegava l’espai públic. Entre aquests dos edificis i la façana de Santa Maria del Mar hi havia un cementiri, que va ser convertit en plaça.

Argenteria, el carrer gremial de més categoria, va tolerar enlairar cases sobre carrers: Brosolí, Junyí i Gíriti; aquest nom és la deformació de “Gírat’ hi”, de tan estret i angular. L’itinerari fins a Montcada apareix ple de guardacantons als xamfrans per protegir l’agressió dels carros en doblar-los. Es van introduir direccions úniques, como mostra el rètol a l’angle de Mirallers i Sombrerers. Més guardacantons a Canvis Vells i a Sombreres. Passem davant Mosques, el més estret amb 1,10m; rebé ja el 1441 el nom per tanta brutícia. Entrem a Arc de Sant Vicenç, amb un edifici enlairat sobre el buit del carrer i en girar a Seca, la mateixa pràctica aberrant. El nom correspon a la històrica fàbrica de la Moneda, espai rehabilitat per a la Fundació Brossa. I un colze més encara a Cirera i finalment entrar a Flassaders per retrobar Mosques. Asfixiant!

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (7)