La subcomarca de la Selva Marítima és un territori de transició eclèctic a la frontera entre les províncies de Barcelona i Girona. Format per tres poblacions molt diferents, en menys de 20 quilòmetres sintetitza la petjada arquitectònica i urbanística del turisme a Catalunya i a la Mediterrània, travessat per categories culturals tan conflictives com la d’estiuejant, refugiat artístic o polític, turista, treballador de temporada o immigrant.
És sota aquesta mirada en diferents capes antropològiques que es proposa la següent ruta que comença a Blanes, emocionalment encara la darrera vila del Maresme. Antic lloc d’estiueig dels burgesos que fugien de Barcelona, com el propi Joaquim Ruyra, Joan Maragall o la Teresa imaginada per Juan Marsé a la seva coneguda novel·la, Blanes va ser també un important lloc de sortida d’indianos, que al tornar van deixar una important petjada cultural i arquitectònica. Tanmateix va ser ciutat d’acollida de nouvinguts d’arreu de la Península a partir del anys 50 i després de tot el món, com l’escriptor xilè Roberto Bolaño, model d’artista-lumpen llatinoamericà a qui, anys després de la seva mort, la ciutat va voler honrar donant el seu nom a la sala d’actes de la nova biblioteca comarcal.
Lloret de Mar, per altra banda, com va dir el mateix Bolaño, només pot assemblar-se a la Cartago de Flaubert perquè es va construir a si mateixa i va cremar el plànols, com sol passar amb aquesta mena de poblacions abocades al turisme massiu i crescudes sota l’urbanisme boig del boom de finals del franquisme. Algunes de les seves obres arquitectòniques més representatives, gairebé al·lucinacions de la ciència-ficció, en són una bona mostra.
Tossa de Mar possiblement sigui, espiritualment, el primer poble de la Costa Brava. Situat en un cul-de-sac, entre el mar i el Massís de Cadiretes, això certament ha contribuït a que fos un refugi idíl·lic per intel·lectuals i artistes europeus que fugien d’un continent en flames durant la primera meitat del segle XX. La llista és llarga: Marc Chagall, Georges Bataille, Francis Picabia, André Masson, Jean Metzinger, Olga Sacharoff o Nancy Johnstone. El seu pas ha deixat fins i tot un rastre significatiu en l’arquitectura del poble, com és el cas de l’oblidada Ca l’Acerbi, que el refugiat italià Guissepe Acerbi va encarregar a l’arquitecte alemany Otto Boelitz, sota els preceptes estètics de la Bauhaus.
