És possible traçar, a partir d’obres singulars de Bonet Castellana, un trajecte que transcorri paral·lel al mar pels marges de Barcelona. Uns marges que no s’entenen com espais als quals la ciutat dona l’esquena: en general, parlem de zones privilegiades que a inicis dels anys seixanta tot just començaven a urbanitzar-se per a uns nous estàndards de vida demandats per les classes benestants. El resultat són uns edificis singulars, sempre aïllats de les construccions veïnes, o cases en finques particulars i desenvolupaments urbans en ciutats-jardí.
De tots els assajos de tipologia residencial unifamiliar que Bonet Castellana va dur a terme durant el seu exili a l’Argentina i l’Uruguai, als voltants de Barcelona destaca l’aplicació dels seus aprenentatges a la casa Gomis, recentment adquirida pel Ministerio de Cultura per a convertir-la en un equipament públic; al Maresme, experiments tipològics com la massiva finca Mas Ribera o el formalisme propi d’una pel·lícula de ciència-ficció antiga de la casa Balañà, que, tot i que són menys conegudes, donen testimoni d’una clientela que coneixia i desitjava el prestigi de l’arquitecte des d’un punt de vista intel·lectual i d’estatus social. I, en afegit, se’l podien permetre.
La construcció de la seva primera torre a la ciutat, la Cervantes, en un barri acomodat i on experimentarà amb llibertat compositiva i plàstica en els seus alçats, anirà paral·lela a la d’altres edificis en alçària que l’arquitecte durà a terme a Montbau; exercicis concisos per la seva naturalesa, destinats a una construcció ràpida i efectiva per donar resposta a una emergència residencial fruit de la migració del camp a la ciutat. Altres promocions d’alt-standing seran els dos edificis d’habitatges del carrer de Cavallers, a l’exclusiu barri de Pedralbes, on assajarà dues maneres ben diferents d’expressar solucions al mateix problema.
Finalment, i com a casos encara més poc freqüents, queden dues peces: el prou reconegut i publicat canòdrom de la Meridiana, icona arquitectònica moderna de la ciutat, i el molt desconegut complex per a la Mutua Laboral Midat, un gegant enmig del Parc Natural de la Serralada Litoral, avui en dia abandonat i envoltat, a més a més d’arbres, de fantasmes i històries escabroses. Tot i això, si el poblat d’Hifrensa ens queda massa lluny, aquest és un magnífic exemple per poder veure una infraestructura en la qual Bonet Castellana desplegà tots els seus recursos.
2
