Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum

L’arquitectura als marges de Barcelona de Bonet Castellana

  • 1 dia 

Es possible traçar, a partir d’obres singulars de Bonet Castellana, un trajecte que transcorri paral·lel al mar pels marges de Barcelona. Els marges no entesos com a espais als que la ciutat dòna l’esquena: en general parlem de zones privilegiades que, a inicis dels 60, tot just començaven a urbanitzar-se per a uns nous estàndards de vida demandats per les classes benestants. El resultat són edificis singulars, sempre aillats de les construccions veïnes, o cases en finques particulars i desenvolupaments urbans en ciutats-jardí.

De tots els assajos de tipologia residencial unifamiliar que Bonet Castellana va dur a terme durant el seu exili a l’Argentina i l’Uruguai, als voltants de Barcelona en destaca l’aplicació dels seus aprenentatges a la Casa Gomis, recentment adquirida pel Ministerio de Cultura per convertir-se en un equipament públic; al Maresme, experiments tipològics com la massiva Finca Mas Ribera o el formalisme propi d’una película de ciència ficció antiga de la Casa Balañà que, tot i que menys conegudes, donen testimoni d’una clientela que coneixia i desitjava el prestigi de l’arquitecte des d’un punt de vista intel·lectual i d’estatus social. I, en afegit, se’l podien permetre.

La seva primera torre a la ciutat, la Cervantes, en un barri acomodat i on experimentarà amb llibertat compositiva i plàstica en els seus alçats, correrà paral·lela a la construcció d’altres edifics en alçada que l’arquitecte durà a terme a Montbau; exercicis concisos per la seva naturalesa, destinats a una construcció ràpida i efectiva per donar resposta a una emergència habitacional fruit de la migració camp-ciutat. Altres promocions d’alt-standing seran els dos edificis d’habitatges del carrer de Cavallers, a l’exclusiu barri de Pedralbes, on assajarà dues maneres ben diferents d’expressar solucions al mateix problema.

Finalment, i com a casos encara més poc freqüents, queden dues peces: l’abastament reconegut i publicat Canòdrom de la Meridiana, icona arquitectònica moderna de la ciutat, i el molt desconegut complex per a la Mutua Laboral Midat, un gegant emmig del Parc Natural de la Serralada Litoral, avui en dia abandonat i envoltat, a més a més d’arbres, de fantasmes i històries escabroses. Tot i això, si el Poblat d’Hifrensa ens queda massa lluny, aquest és un magnífic exemple per poder veure una infraestructura on Bonet Castellana desplegà tots els seus recursos.

Tornar
Si no visioneu el mapa reviseu el vostre consentiment de cookies fent click aquí

Autors (5)