Es possible traçar, a partir d’obres singulars de Bonet Castellana, un trajecte que transcorri paral·lel al mar pels marges de Barcelona. Els marges no entesos com a espais als que la ciutat dòna l’esquena: en general parlem de zones privilegiades que, a inicis dels 60, tot just començaven a urbanitzar-se per a uns nous estàndards de vida demandats per les classes benestants. El resultat són edificis singulars, sempre aillats de les construccions veïnes, o cases en finques particulars i desenvolupaments urbans en ciutats-jardí.
De tots els assajos de tipologia residencial unifamiliar que Bonet Castellana va dur a terme durant el seu exili a l’Argentina i l’Uruguai, als voltants de Barcelona en destaca l’aplicació dels seus aprenentatges a la Casa Gomis, recentment adquirida pel Ministerio de Cultura per convertir-se en un equipament públic; al Maresme, experiments tipològics com la massiva Finca Mas Ribera o el formalisme propi d’una película de ciència ficció antiga de la Casa Balañà que, tot i que menys conegudes, donen testimoni d’una clientela que coneixia i desitjava el prestigi de l’arquitecte des d’un punt de vista intel·lectual i d’estatus social. I, en afegit, se’l podien permetre.
La seva primera torre a la ciutat, la Cervantes, en un barri acomodat i on experimentarà amb llibertat compositiva i plàstica en els seus alçats, correrà paral·lela a la construcció d’altres edifics en alçada que l’arquitecte durà a terme a Montbau; exercicis concisos per la seva naturalesa, destinats a una construcció ràpida i efectiva per donar resposta a una emergència habitacional fruit de la migració camp-ciutat. Altres promocions d’alt-standing seran els dos edificis d’habitatges del carrer de Cavallers, a l’exclusiu barri de Pedralbes, on assajarà dues maneres ben diferents d’expressar solucions al mateix problema.
Finalment, i com a casos encara més poc freqüents, queden dues peces: l’abastament reconegut i publicat Canòdrom de la Meridiana, icona arquitectònica moderna de la ciutat, i el molt desconegut complex per a la Mutua Laboral Midat, un gegant emmig del Parc Natural de la Serralada Litoral, avui en dia abandonat i envoltat, a més a més d’arbres, de fantasmes i històries escabroses. Tot i això, si el Poblat d’Hifrensa ens queda massa lluny, aquest és un magnífic exemple per poder veure una infraestructura on Bonet Castellana desplegà tots els seus recursos.