L’aigua ha estat fonamental en l’evolució de les ciutats, tant des del punt de vista arquitectònic, com històric i cultural. En un context de canvi climàtic i greus problemes de sequera, és més crucial que mai conscienciar sobre el valor de l’aigua i la importància del seu patrimoni.
Des de les primeres ciutats, la relació entre l’aigua i la vida urbana ha estat determinant. A Barcelona, el Rec Comtal, amb 14,5 quilòmetres de longitud, n’és l’exemple més notable. Aquest canal, va abastir la ciutat d’aigua des del segle X fins al XX, i va ser utilitzat per regar, fer funcionar molins i, més endavant, abastir les indústries tèxtils de Sant Andreu. El Rec Comtal il·lustra el desenvolupament social i econòmic de Barcelona durant mil anys i, a dia d’avui, encara aporta valors mediambientals als barris pels quals passa.
Durant la Revolució Industrial, la Ciutat Comtal va experimentar un creixement demogràfic i urbanístic sense precedents. Això va portar a la construcció de diverses torres d’aigua i dipòsits, alguns dels quals van esdevenir icones d’obra civil. Per exemple, la torre de les aigües de l’Eixample, obra de Josep Oriol Mestres, i inaugurada el 1867, o la torre de les aigües del Besòs, construïda entre 1880 i 1882 per Pere Falqués.
Un altre tipologia destacada del patrimoni de l’aigua són els dipòsits, dels quals destaquen el dipòsit del rei Martí, antic dipòsit de retenció d’aigua a l’antiga finca de la torre i viaducte de Bellesguard, i el dipòsit de les aigües de la Ciutadella, projectat per Josep Fontserè l’any 1874, i destinat al regadiu del parc. Tot i que aquests espais tan singulars han perdut la seva funció original, amb les intervencions dels arquitectes Archikubik i Clotet&Paricio respectivament, han aconseguit una nova vida i ús per a la ciutat.
Aquest extens recorregut per Barcelona il·lustra com l’arquitectura de l’aigua contribueix alhora al patrimoni cultural i als reptes ambientals actuals, un dels tresors de la ciutat que cal preservar i potenciar.
