Aquesta ruta a través de les quatre comarques de les Terres de l’Ebre, naix de la celebració el, 2024 de l’Any Bartlett, que commemora els 100 anys en què l’arquitecte Agustí Bartlett i Zaldívar inicià la seua trajectòria com a arquitecte municipal de Tortosa fins el 1962, sent l’arquitecte que va modernitzar la ciutat de Tortosa després de la devastació ocasionada per la Guerra Civil.
Els rius sempre han estat factors claus a l’hora de establir-se a un territori. Des del riu es controlava tot: comerç, transport i navegació, establint una relació tant pròxima amb la gent que van fer créixer les poblacions del seu voltant. Aquest és el cas de l’Ebre i del territori al que dóna nom: les Terres de l’Ebre, un territori clarament marcat per la seva presència i importància, sent un nexe d’unió entre les comarques que les conformen.
La influència del riu a les poblacions de les Terres de l’Ebre s’ha vist també reflectida en la seva arquitectura, clarament marcada en la riquesa patrimonial de Tortosa i la seva ubicació estratègica al costat de l’Ebre. Una posició estratègica que va produir grans estralls a la Guerra Civil Espanyola.
Els estralls i la destrucció de la guerra civil van obligar a la reconstrucció de nombroses ciutats i edificis públics i privats caracteritzats per una arquitectura més conservadora i academicista i en molts casos menystinguda.
L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda, mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. Moltes de les construccions de la postguerra estaven inspirades i basades en el racionalisme que es desenvoluparia arreu del món fins el 1965, aproximadament.
Un exemple molt clar és el cas és el Poble Nou del Delta, a l’inici de la ruta, projectat per l’arquitecte José Borobio entre 1954 i 1956. En el cas de Tarragona i Terres de l’Ebre hi ha inventariats un total de 59 edificis corresponents la gran majoria pertanyents a aquesta època.
Una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància a un disseny senzill i funcional,tal i com podem veure en l’extens llegat de Bartlett.
Una ruta que posa llum sobre una arquitectura poc coneguda però molt interessant; de fet, alguns dels elements que es poden veure a la ruta estan catalogats per la Fundació Docomomo, i que ens farà mirar el racionalisme i l’arquitectura de postguerra amb uns altres ulls.
6
1
